Avui es commemora el Dia Internacional de la Dona, establert per l’ONU l'any 1975. Els orígens, però, són poc clars. De fet, la concreció en el dia 8 és un simple fet simbòlic i casual, ja que no representa només un esdeveniment històric relacionat amb les dones: els orígens del dia 8 es remunten al segle XIX i al conjunt de tot el mes de març.
El primer pas per a la creació d'aquest dia es va fer a la I Conferència Internacional de Dones Socialistes a Stuttgart l'any 1907; i a la II Conferència, el 1910, la lluitadora pels drets de la dona i militant del Partit Socialdemòcrata Alemany, Clara Zetkin, va proposar la celebració d'un Dia Internacional de la Dona. A partir del 1911 es commemorava aquest dia, generalment l'últim diumenge de febrer.
No hi ha una data concreta amb un paper significatiu en la lluita que les dones exercien pels seus drets, perquè van dur a terme mobilitzacions molt importants al llarg dels segles XIX i XX en dates variades. La clau d'aquestes reivindicacions es troba a la indústria tèxtil: des que la dona es va incorporar al mercat laboral industrial, cap al segle XIX, que ocupava la major part de places en fàbriques tèxtils. Moltes d’elles eren menors de 13 anys i a la dècada de 1850 ja protagonitzaven revoltes i vagues. A principis del segle XX la província de Barcelona va desenvolupar una gran quantitat de manifestacions obreres, en les quals les dones tenien un paper rellevant a causa de la precarietat extrema de les seves condicions. Hi havia conflictes arreu del món cada any, però van ser concretament alguns d'aquests els que van acabar perfilant el 8 de març com l'escollit.
Així, a finals de març del 1911, 146 treballadors de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York van morir cremats perquè els amos havien bloquejat les sortides i encès l'edifici. D'aquests, 123 eren dones d'entre 14 i 25 anys. El 12 de març de 1912 les dones de Lawrence, una ciutat d'Estats Units, van liderar una vaga sota el lema Pa i roses on exigien unes millors condicions laborals. Van aconseguir que els empresaris reduïssin la jornada de 56 hores i els apugessin els salaris, en una vaga on homes i dones es van organitzar per dur els fills a famílies d'acollida amb l'objectiu de protegir-los de la repressió policial i poder participar a les revoltes. Finalment, el 8 de març de 1917 les dones russes es van alçar en contra de la guerra civil, poc abans de la caiguda del règim del Tsar Nicolàs II. Aquests fets, juntament amb altres manifestacions, vagues i disturbis, són els que van donar protagonisme a les dones treballadores i van acabar establint un Dia Internacional de la Dona.
Avui la majoria dels drets que es reivindicaven als carrers d'arreu s'han assolit, però seguim mantenint situacions preocupants de desigualtat. A Espanya existeix una bretxa salarial que supera el 14% i que, malgrat no apreciar-se en càrrecs similars, es fa visible a mesura que es va pujant l'escala jeràrquica en els càrrecs de responsabilitat i direcció. A més, les dones suposen quasi el 60% dels llocs de treball amb contracte parcial i cobren 450 euros menys que els homes pel què fa a la pensió. També s'ha de tenir en compte la manca de coresponsabilitat en tasques de cura en algunes llars, que afecta directament a la participació al mercat laboral: com més treballs domèstics s'efectuen menys temps es dedica a l'àmbit laboral i, per tant, es crea més dependència econòmica o més pobresa. La taxa d'atur entre homes i dones, doncs, té una diferència del 3%.
Joana Sadurní