Durant les darreres setmanes s’han realitzat les obres de renovació de clavegueres de la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès. En concret, s’ha fet un seguiment arqueològic per detectar la possible aparició de restes de l’antic cementiri parroquial de Santa Maria, que va ser el principal espai funerari de la vila des de l’època medieval i fins el 1839, quan es va inaugurar l’actual cementiri. Actualment es desconeix quin podia ser el grau de conservació de les possibles estructures relacionades amb el cementiri i els seus voltants.
En aquest seguiment de les rases que s’obrien per renovar les clavegueres antigues i l’obertura de noves rases per instal·lar nous serveis, s’han pogut excavar parcialment i documentar fins a set elements, ja que els treballs arqueològics se centraven en les zones on s’obrien les rases.
El primer d’ells ha estat un mur a tocar del campanar nord de la façana de santa Maria, que s’ha pogut documentar amb una longitud de 2,34 metres i una profunditat de 0,80 metres, construït amb blocs de pedra poc treballats. Podria tractar-se d’una de les parets d’alguna de les tombes que hi hauria situades en aquesta zona i que es coneixen mitjançant la documentació o algun tipus d’estructura relacionada amb els treballs de construcció de santa Maria.
La resta han estat sis fosses que han aportat diferents informacions. Dues d’elles eren fosses reomplertes de restes òssies humanes que semblaven haver estat abocades allà des d’un altre indret i podrien estar relacionades amb algun tipus de neteja del cementiri a mitjans del segle XIX. Tres més corresponen a sitges que presentaven diferents reompliments, tot i que no contenien suficient material per situar-les en cap moment històric concret. I, finalment, una fossa plena de restes òssies humanes amb, com a mínim, cinc individus: tres adults al voltant dels 40 anys, un jove d’entre 10 i 14 anys i un d’edat indeterminada. El poc espai entre les restes indiquen que van ser enterrats en un mateix moment. Aquests tipus d’enterraments estan relacionats habitualment amb períodes d’epidèmies, de les que se’n coneixen diferents episodis durant l’època medieval i moderna a Vilafranca. Un estudi fet durant el treball d’excavació també ha determinat algunes patologies com artrosi en un dels individus adults.
El fet que algunes de les estructures presentin un grau de conservació gairebé total indica que almenys el sector oest de la plaça, el que toca a les façanes del Museu i la capella de sant Pelegrí, no ha estat molt afectat pels diferents treballs que s’hi ha realitzat des de la desaparició del cementiri, i immediatament sota de la preparació de l’actual paviment ja apareixen les estructures intactes. En canvi a la part que toca a les escales de l’església i el Palau Baltà ja presenten un escapçament. Per una altra banda també es constata que l’espai del cementiri no s’utilitzava únicament com a zona d’enterraments si no també per activitats quotidianes, com indiquen les sitges que s’hi han documentat. També que la plaça encara té un gran potencial a nivell arqueològic, com ha demostrat que s’hagin documentat totes aquestes estructures només obrint dues rases. I que pot aportar molta informació pel coneixement de la història de Vilafranca entre els segles XIII i XVIII, a partir dels diferents tipus d’enterraments, les causes de les morts i altres notícies a partir de la situació i l’estudi de les restes òssies humanes.
Els treballs han anat a càrrec de l’arqueòleg Josep Maria Feliu i un equip d’antropòlogues format per Núria Montes, Andrea Fernández-Vilela i M. Eulàlia Subirà.