Vilafranca en Comú ha presentat més de 30 al·legacions al Pla Local d’Habitatge de Vilafranca, que es troba en període d’exposició pública. En general, els comuns consideren que el pla “es queda curt”, en pressupost i objectius.
El regidor de VeC, Ramon Arnabat, deia que l’Ajuntament no ha augmentat la dotació econòmica a habitatge mentre s’ha gestionat el pla i “així difícilment s’aconseguiran els objectius” augurava.
Així mateix, segons els comuns, el pla determina un creixement d’habitatges genèrics, però Arnabat fa èmfasi en la necessitat de crear habitatges de lloguer i de Protecció Oficial. Segons el regidor de VeC, Vilafranca té aproximadament un miler de pisos buits, que podrien incorporar-se al mercat.
"Vilafranca té un dèficit històric d’habitatges de protecció oficial", expliquen des del partit. El Pacte Nacional per l’Habitatge planteja la necessitat d’avançar cap l’objectiu que un 15% d’habitatges d’una població siguin de protecció oficial, i que d’aquests, un 5% siguin de lloguer social. En el cas de Vilafranca, amb 15.426 habitatges en total -segons el cadastre del 2018- aquests percentatges representarien un total de 2.314 habitatges de protecció oficial i uns 757 habitatges de lloguer social. "Lluny estem de complir amb aquests objectius, doncs actualment el parc d’habitatge públic es situa en un 50% d’aquestes quantitats", diuen des de VeC. Segons Arnabat, fent una previsió mitjana-baixa de creixement demogràfic de la Vila, en els proper sis anys (temps de vigència del Pla), tindrem una necessitat de 1.038 habitatges nous, mentre que el Pla només en contempla 337, "totalment insuficient i que cal replantejar", assegura.
VeC ha presentat a l’Ajuntament una sèrie de propostes, entre les quals destaca crear l’empresa municipal de l’habitatge de nou o presentar un projecte per optar als fons europeus i destinar la subvenció a la reforma d’habitatges sostenibles. També animen a incorporar els habitatges de grans tenidors i altres mesures com instaurar la norma del 30% d’habitatge de promoció pública en projectes urbanístics de més de 600 m2; o la generació d’habitatge públic de lloguer dins el 10% de sòl públic generat per les cessions per l’aprofitament mitjà.