El Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca, integrat per diferents especialistes de l'àmbit de l'arquitectura, la història i el patrimoni, ha elaborat un estudi sobre els cellers del carrer del Comerç per tal que la Generalitat els declari Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i en garanteixi la seva protecció.
El grup, que ha obtingut el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), entre altres entitats, està format per Montserrat Julià, Historiadora de l'Art i del Patrimoni Cultural, els arquitectes Josep Ollé i David Agustín, l'advocat Albert Guasch, el politòleg Pere Sàbat i els historiadors Salvador Campamà i Raimon Soler.
David Agustín explicava que “no ens hem de quedar amb la idea que cal protegir només alguns cellers singulars, sinó que aquests formen part d'un conjunt que s'ha d'entendre de manera homogènia i unitària i que dona una identitat a la vila i al Penedès”. Raimon Soler hi afegia que “si alguna cosa dona sentit a la capitalitat de la vila són aquests cellers, que són representatitus de la història de la vitivinicultura a casa nostra”.
Montserrat Julià apuntava que “hem identificat 30 elements que cal valoritzar, entre els quals l'estació del ferrocarril, els cellers que se situaven a banda i banda de les vies, els habitatges que hi havia a l'entorn (vivendes dels ferrroviaris i dependències dels cellers) i una estructura comercial complexa per canalitzar el vi”. Per Julià “hem de ser generosos en la salvaguarda del patrimoni industrial, per això proposem que es conservi tot el conjunt, perquè tenen prou entitat i significació històrica”.
David Agustín afegia que “el patrimoni ha d'estar viu. Amb el pas del temps els establiments s'han anat adaptant a l'espai existent, uns espais que, per les seves dimensions, són versàtils i poden tenir sortida avui per a usos comercials. Per això pensem que poden tenir molt de futur”.
El Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi està a l'espera de la resposta del departament de Cultura de la Generalitat. Si accepten la seva demanda a tràmit, s'iniciarà un procés en el qual s'haurà d'adjuntar diferents informes urbanístics i al·legacions per aconseguir la protecció de l'actual fesomia del carrer Comerç.