Tancant l’any, recopilant el que aquest va esser i passar, per tractar de pensar futurs, he tornat ha trobar i llegir un informe d’Acció de la Generalitat de Catalunya, publicat el passat mes d’Abril, que s’anomena “El sector agroalimentari a Catalunya. Píndola sectorial (https://www.accio.gencat.cat/web/.content/bancconeixement/documents/pindoles/Agroalimentacio-a-Catalunya-Pindola-sectorial.pdf)”.
Es molt interessant per les dades que ofereix i les possibilitats que d’elles se’n deriven.
Tanmateix, tant sols posaré el focus en la cadena alimentaria de Catalunya, tal com esta descrit en l’informe.
Ho faig per valorar lo complexa que es aquesta cadena, tot i que algunes externalitats tot i esser claus no apareixen, com son l’energia, els fertilitzants, els pesticides i la gran quantitat de proteïna vegetal importada per l’alimentació del bestiar.
Tampoc hi ha cap formula de ponderació espacial / temporal, en temes tant importants com la sequera, els fenòmens tèrmics extrems (gelades i cops de calor) o les plagues i malalties.
Es però una magnifica aproximació, que fa veure en quin model s’està, com s’ha arribat a la situació actual de canvi global / canvi climàtic, i per tant, dona la línia de sortida i les vies que potser cal oblidar, per fer un sector agroalimentari resilient en el segle XXI, afectat per una gran incertesa climàtica, un volàtil mercat global, conflictes bèl·lics, pandèmies...
L’agroalimentari es un sector important, fins i tot clau, per aquest tros de mon i pels que d’aquest s’alimenten, però hi ha febleses importants com son la disponibilitat d’aigua, d’energia, de sol agrícola de qualitat i de manteniment, sinó increment de la biodiversitat, totes elles fins ara superades a cop de talonari, però que en aquests moments i posteriors no es pot fer ni per forma, ni per fons.
Som un país mediterrani, no dels més pobres ni desfavorits, però la nostra ecologia ens indica que per poder fer ara i en el futur, cal tenir en compta la capacitat de carrega del sistema, que pot esser lleugerament incrementada emprant la ciència, la tècnica i el sentit comú, però que, el que segurament cal fer, es un decreixement controlat, que afecti el menys possible a les persones i les seves agrupacions (empreses, cooperatives, pobles, comarques...).
El futur es incert i fa respecte, però determinats presents fan por. Segur que aplegats, intercanviant coneixements i desenvolupant innovació ens en sortirem be i en poc temps. La solució esta en el que controlem, com es el nostre compromís mutu.
