Ramón Rabella, Eduard Gascón & Robert Savé
Un dels mots que estan de moda, sense anar més lluny ara hi ha una reunió al respecte en Canada (https://www.unep.org/es/conferencia-de-las-naciones-unidas-sobre-diversidad-biologica-cop-15#:~:text=Del%207%20al%2019%20de,proteger%20y%20restaurar%20la%20naturaleza; https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/transicion-ecologica/Paginas/2022/161222-cop15-montreal-canada-teresa-ribera.aspx), es el de la biodiversitat, la diversitat biològica, esta en el punt de mira de tothom, pel gran valor intrínsec ecològic que te, però també perquè es fa servir per qualsevol cosa, amb raó, amb fonament, amb coneixement o no, però tant se val, posar-ho en mig d’una conversa, sembla que dona nivell, si més no, en determinats ambients petulantment ignorants.
El que s’entén per diversitat biològica, que es mesurable, és de fet el mateix que la biodiversitat, un és més “tècnic” i l’altra a acabat essent més “vulgaritzat”.
Les dues tenen significats més enllà de l’ecologia i les dues estan banalitzades, no sols la biodiversitat, també la diversitat (encara que sobretot des de el punt de vista social). Malgrat tot, les dues poden ser emprades amb rigor, no sols dins de l’espai acadèmic, sinó també des d’altres, moviments socials i públics en general.
Possiblement, no hi han diferències significatives entre diversitat i biodiversitat, però en termes generals entre el comú de la gent, biodiversitat no és un numero pendent d’una fórmula, sinó un indicador de valor positiu (natural i social). Lo qual es aprofitat pels discursos polítics i publicitaris, sermonejant amb xerrameques falsificades respecte de productes, accions, fonts energètiques..., rentant la cara al capitalisme més cruel (https://www.youtube.com/watch?v=3SsbRoyJLH0; https://www.youtube.com/watch?v=Ka81s7CSvbY; https://www.youtube.com/watch?v=jL2q0b86ztA; https://www.theclimatepledge.com/es/es#main-navigation) i també, en molts dels arguments polítics partidistes, governamentals, i supra governamentals amb l’interès de pintar de verd el que es obscur en fons i forma.
De fet més enllà d’aquests àmbits citats, molt poc s’havia fet servir aquesta paraula, o la d’ecosistema, fins que no s’ha vist, que es pot adonar valor econòmic a la natura, més enllà del seu valor funcional. Lo qual, com a mínim es perillós, per la natura, en la que estem, hi som part.
En ecologia, s’entén com biodiversitat a la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics, així com els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i en els ecosistemes, es dir, si es considera d’una manera funcional, es la complexitat de la vida en continu canvi, mitjançant transicions, que poden portar a aquests a diferents llocs, segons les circumstancies que es produeixin en cada moment de la transició.
Sembla dons que la vida es molt complicada i atzarosa, i no, es tant sols complexa, amb moltes coses desconegudes, sobretot perquè moltes vegades es mira des de la perspectiva del moment en que vivim i des de la mentalitat de l’observador. Lo qual es realment difícil d’evitar, perquè som el que som, tanmateix, si s’assumeixen aquestes limitacions per observar i valorar, es pot començar a fer una anàlisi de la biodiversitat, sense objectius prefixats (valorem per exemple els efectes tots, positius i negatius en la biodiversitat del DDT en la biosfera on ens trobem; o la regulació de caça respecte del senglar, o el moviment de mercaderies llunyanes junt amb especies foranies potencialment invasores....).
A tall d’exemple, en la sèrie de fotos que s’adjunten, apareixen imatges de tomàquet en un moment donat, però que son conseqüència de temps i accions molt diferents, en circumstancies ben distintes.
A part de la variabilitat genètica, que condiciona diversos models de funcionament, de metabolisme pel tomàquet i el seu entorn biòtic, i han molt diferents condicionants ambientals (clima, temps meteorològic, agronomia, sol, objectiu productiu, tipologia de producte final...), abiòtics, biòtics i antropogènics, que condicionen la diversitat que veiem, sense assumir, tot el que ha passat abans d’aquesta imatge i del que passarà a partir de la mateixa.
L’abans també es una munió de diversitats de partida i al llarg de la transició, que dona lloc a la present, i el futur es una entre moltes possibilitats reals amb un punt comú de partida i moltíssimes forces de canvi en el seu camí.
Per tant, potser no es pot descriure i qualificar la diversitat, la biodiversitat d’una manera objectiva, que a més, esta segurament allunyada del papanatisme polític-ambientalista actual de tanta presencia en el medis i tant poca consideració en la realitat.
