Temps enrere en l’etiqueta i la publicitat de marques de llet, apareixia el mot pasteuritzada, després es va regular sanitàriament la seva manipulació i venda i ja no va aparèixer de manera destacada, perquè s’ha normalitzat. Igual passa amb l’aigua, en la que tant sols es veu la seva procedència i composició química, no fent-se cap mena d’esment vers la seva sanitat.
El pas del temps, junt amb els majors coneixements científics i tècnics, redueixen paraules descriptives, segurament perifèriques, per anar al moll de l’os de la informació, que cal donar d’un determinat producte.
Potser amb el vi i el cava, cal el mateix, no tant sols per no desorientar al consumidor, que en molts dels casos esta lluny, molt lluny del sector i les seves característiques identitàries, sinó també o sobretot, per destacar el producte.
Per la població, pel consumidor es considera normal, que s’acompleixen les normes legals de generació del producte des de el camp fins l’ampolla, així com que tot el procés d’elaboració sigui respectuós amb el medi ambient ara i en el futur, aplicant lo que les polítiques internacionals han marcat per evitar grans i greus problemes ambientals i socioeconòmics (veure COP 25 i 26, estratègia del 4%, AENOR CARBOCERT,...).
Ara, caldrà a més de les prevencions d’ús, mostrar la composició i les substancies afegides, en fi de be.
Per tant, si tot això es intrínsec al producte, potser tant sols cal destacar-lo, mostrant, explicant, el fet real que fa que un sigui volgudament diferent a un altre.
Cal pensar-hi, no sigui que l’excés d’adjectius qualificatius, facin oblidar i ignorar el substantiu, que es la base i la raó d’esser del sector vitivinícola.
