Es podria aprofitar la dita “l’amor se’n va, però ella es queda”, de Caprí en l’esquetx “el matrimoni”, per fer una mica de broma, de relax, de descompressió davant les moltes circumstàncies negatives que ens envolten.
Així, cercant paral·lelisme amb la dita, ha marxat el turisme, i el treball de camp ha finalitzat en bona part, un cop s’ha collit tot el que s’ha pogut, és a dir molta despesa hídrica s’ha reduït d’una manera important o ha desaparegut, però ella, la sequera s’ha quedat, i sembla que es quedarà fins a desembre, amb temperatures superiors i precipitacions inferiors a la mitjana del període 1981-2016, excepte en desembre (https://www.meteo.cat/wpweb/prediccio/prediccio-mensual/).
S’ha entrat doncs en el període, de parlar serenament de l’aigua i el problema associat de la sequera i de les potencials solucions a aquest problema, ja endèmic, tant per la manca d’aigua, com per l’increment de demanda del recurs. Ara, en el camp, aquesta manca de pluja i el manteniment de fulles, asseca encara més el sol, condicionant la propera brotada a les desitjades però no segures pluges d’hivern.
Potser es el moment de considerar la molta i objectiva informació respecte de l’aigua disponible per la comarca, la vegueria (https://elcargol.com/opinio/9333-informacio-i-debat-la-via-per-cercer-i-aplicar-solucions-front-la-sequera; https://elcargol.com/opinio/9294-fent-numeros), per valorar-la, discutir-la i plantejar opcions.
Es el moment de pensar en els sòls i la pluja, els freàtics, l’embassament del Foix, les aigües regenerades, la canonada que des de l’Ebre fins Olèrdola travessa el Penedès i les potencials entrades d’aigua de xarxa del Llobregat a les zones incloses en aquesta conca (d’acord amb el Decret Marc de l’Aigua del 2000). i en paral·lel un cop assegurada l’aigua de boca, en els diferents sectors que la necessiten i necessitaran per desenvolupar la seva funció econòmica i social, sempre considerant com innegociable la funció ambiental.
La solució a aquest trencaclosques d’oferta i demanda d’un recurs escàs, temporalment imprevisible i de distribució geogràfica irregular, passa pel pacte entre interessats, d’acord amb la ponderació per usos i necessitats, i sempre pensant en el futur per salvaguardar aigua.
Fora bo i interessant escoltar que s’ha constituït la Taula de l’Aigua del Penedès, segur, que s’estaria més a prop d’una bona solució per tothom.
