El turisme és un tema que se’n parla poc a nivell municipal. El foraster quan ve a Sant Sadurní, té ben poca cosa per visitar. La Fasina de una banda, i la fabrica de xocolata, Simon Coll, l’altre. Les caves, cadascuna té el seu propi museu.
Sentir, escoltar, que Sant Sadurní és turístic, sona com a molt llunya. Fent memòria, fou en els primers governs democràtics, que es viu i es fa notar la voluntat de que la nostra vila, ha de ser turística. L’any 1987, el centenari de la fil·loxera. L’any 1992, els jocs olímpics. Sant Sadurní d’Anoia, subseu olímpica en hoquei patins i ciclisme en ruta. A partir de llavors, tots els governs municipals que hi ha hagut i hi ha, que recordi, no s’ha apostat pel turisme. Els visitants que fan, a on van?. La Fasina de Can Guineu i el museu de xocolata, Simon Coll, úniques referencies i llocs turístics per poder fer la visita.
La Fasina de Can Guineu (Centre d’Interpretació del Cava), museu del cava, no ha complert amb les expectatives que en la seva creació es va donar. No s’ha projectat, realitzat la posta en escena, que des de l’ajuntament es pretenia.
L’espai Simon Coll, si ha complert amb els seus objectius. Iniciativa privada, que s’ha consolidat com un destí imminentment turístic. Ha tingut i té un bon ressò a l’exterior.
La casa pairal Can Guineu, situada a l’Era d’en Guineu, és al meu entendre, l’esclat que pot fer que la vila de Sant Sadurní d’Anoia, esdevingui turística. Ara, que l’ajuntament hi ha pres part, convé doncs, una perspectiva, un projecte seriós, que reflexi la realitat del país del cava.
