Territori en català es defineix com “extensió de terra que pertany a una nació, una regió o a qualsevol altra divisió política, també com, espai de terra on viu un animal determinat o un grup d'animals de la mateixa família, inclosos els humans”, lo qual es molt important per l’etologia, la sociobiologia i l’ecologia, ciències que estudien les relacions dels individus aïllats i/o en societat, entre si i amb l’entorn.
Qualsevol territori, segons aquestes definicions, te implícita una temporalitat, ja que tothom sap que res es infinit. Tanmateix, fins i tot assumint aquest factor temps, es important tenir sempre en molta compta, la preservació de la funcionalitat de l’espècie i/o societat que en ella habita, generant canvis, millor adaptacions, perquè aquesta en el territori sigui el màxim d’eficient possible, en el camí de transició i quan s’hagi arribat a l’objectiu previst.
En aquest sentit, el Penedès, es un zona frontera entre la regió metropolitana de Catalunya i l’amplia zona rural del país. A lo qual cal afegir, que es un lloc de pas d’infraestructures comuns.
A més ara, les continues crisis econòmiques, si més no, des de la del 2008, la pandèmia de la COVID, el preu (no el valor) dels productes agrícoles, el descens del turisme i per tant l’impacte negatiu en el sector HORECA...lo qual, genera una zona on la dinàmica de la població es veu afectada per aquestes situacions.
Tot això, fa, que es parli, de replantejar el funcionalisme del territori.
Lo qual es lògic i desitjable, per sortir de la crisi, per evolucionar vers els objectius que cal tenir, però sempre des de el coneixement dels límits naturals (aigua, energia, sol agrícola...), l’estructura socioeconòmica, la cultura identitària associada, i a més, que el que es tracti de desenvolupar, incideixi positivament en tot i tothom, ara i el futur.
Es un repte, que cal assumir col·lectivament, tenint en compta les múltiples identitats, per ponderar les opcions de solució en be de tothom.
Es engrescador i molt complicat, però segur que aprofitant el coneixement científic i tècnic, fent un bon binomi sector públic amb sector privat, valorant i plantejant opcions holístiques ponderades per les ideologies, necessitats, propietat de cada part del territori, de la responsabilitat vers cada recurs, es podran generar interessant solucions parcials, (mai una sola), que generin sinergia i no competència entre elles.
A més, cal empatia i sentit comú, perquè el temps, que mai arregla res, corre sempre molt ràpid.
