Després del primer article escrit en la meva vida i de la seva bona rebuda entre amics i familiars, que com ja sabeu sempre són una font de crítiques completament objectives, he estat bastants dies deliberant sobre què podia escriure a continuació i al final he decidit fer-vos un favor. Avui us vinc a descobrir un dels petits tresors que la gent del Penedès tenim a la comarca del costat. De vegades no ens fa falta anar a la capital per tenir accés a l'art, i el Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú n'és un clar exemple. De fet, és l'últim museu que he visitat, ho vaig fer el matí d'un dimecres de principis de febrer amb la meva companya d'aventures culturals, la Laura, i les dues ens vam trobar en un museu pràcticament buit on podies estar-te passejant i admirant l'art de les sales gairebé a soles.
Només comprar l'entrada i endinsar-nos a la primera sala ens va rebre una Lucrècia en el seu moment àlgid de la història, el seu suïcidi. Ella és la primera imatge que es veu en entrar a la sala de la Pinacoteca del s.XIX, plena de quadres romàntics i noucentistes on destaquen els noms de Ramon Martí Alsina, Joaquim Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Cases, i Joaquim Vayreda. Dins d'aquella sala plena d'art per tots costats, un petit quadre de Mairà Fortuny va cridar la meva atenció. Era el seu Galliner, una obra de dimensions petitíssimes on només es veuen sis gallines menjant gra. Sembla mentida que entre totes les obres gegants que es troben en aquella sala a mi em fascinés aquella de Fortuny, però és així. La Júlia que de petita vivia obsessionada per la gran ciutat, ara s'ha transformat en una pàmfila enamorada de la vida de camp i de les gallines. Què hi farem, la Laura encara es riu de mi.
En abandonar la Pinacoteca és quan vam començar a sorprendre'ns de veritat. Ens vam instal·lar en una sala plena d'obres del dipòsit del Museo del Prado, on es podien identificar obres d'El Greco, Rubens, Murillo, Ribera i Goya. Un art plenament catòlic i fosc que contrastava amb el que just acabàvem de veure. Envoltades de tot aquest ambient barroc castellà, no tenia sentit que entréssim a Egipte, però ho vam fer i el o la Nesi ens donava la benvinguda. Era una mòmia d'una criatura de cinc anys en un estat de conservació que ens va posar els pèls de punta. Teníem un petit tast d'Egipte al nostre davant i amb ell, un debat intern, que de fet, tenim a cada museu on anem. Això potser no ho hauríem d'estar veient aquí, sinó al seu país d'origen. Però que els hi diguin als britànics, oi? Ells són els experts en aquest tema… Tot i això, gairebé sense parar, vam aventurar-nos a la sala del costat, on dues armadures de samurais japonesos guardaven la porta de la sala de cultures del món. Vam observar des de ceràmica xinesa, armes filipines, i fins i tot, objectes quotidians de l'època precolombina.
Si amb tot això no en vam tenir prou, a la segona planta es trobava la secció d'art modern i contemporani, on a més de trobar-nos amb un canvi d'estil artístic completament radical, també vam poder veure l'exposició del museu sobre la història de Vilanova. Emmarcada amb les pintures del Cafè Forment, un cafè vilanoví que tenia una clientela artística envejable, els quals van decidir decorar-ne les parets. Fent l'ullet al Carnaval de la setmana passada, us animo que busqueu i admireu Les Comparses de Joaquim Mir, per fer una miqueta de poble.
Va ser un petit viatge que va envoltar l'art en tota la seva essència. Ens vam transportar pel món en un mateix espai i vam veure els artistes de casa nostra amb ulls diferents. És per això que avui us faig aquest favor i us aviso que la Biblioteca Museu Víctor Balaguer tancarà dilluns per reformes i no tornaran a obrir fins d’aquí deu mesos. Podeu aprofitar aquest cap de setmana, que són portes obertes, per perdre-us una estoneta en l'art. En el meu cas, jo hi soc amb un cop de cotxe, entenc que en el vostre també. Ja em direu si trobeu el Galliner.
@JuliaGuma98
