El Servei Meteorològic de Catalunya ens diu, que el període sense pluja efectiva (que es considera generalment a la superior a 10 mm, ja que es quan penetra en el sol, sense quedar retinguda en les capçades i/o evaporada directament) es de 90 dies en sectors del Tarragonès, Alt Camp, Alt Penedes, l’Anoia i el Valles Occidental, llocs on gairebé no ha plogut des de el passat 25 de novembre, es dir ras i curt, hi ha sequera.
No es res nou en el mediterrani, ja que aquest fenomen ha configurat la geomorfologia, la vegetació natural, els conreus, la distribució de la població..., a la fi paisatge.
El que si es important de destacar, es que el canvi climàtic, com molt ens han ensenyat i explicat el Servei Meteorològic i l’IRTA, genera un increment de temperatura i per tant d’evaporació, una reducció tendencial no significativa de la precipitació i per tant una sequera ambiental i edàfica, que a més segueix pautes temporals i espacials incertes, fent que tot lo qual, condicioni molt el desenvolupament dels conreus, principalment els de seca.
Que fer dons en un panorama, que per mitjans de segle, ens projecta reduccions de producció d’entre el 10 i 25%?.
Dons molta agronomia, científica i tècnica amb molt sentit comú, i també, molta valoració de l’aigua que es te, com es te, com es gestiona, perquè, per qui, quan i on.
No hi ha més aigua que la que hi ha, millor dit en el 2050 hi haurà un 20% menys, així dons, el seu repartiment i ús, te que esser col·legiat, just, àgil, empàtic i també conservatiu, perquè hi ha vida més enllà de nosaltres.
Cal seguir fil per randa, el Decret Marc de l’Aigua, molt especialment en el que respecte a la governança compartida del seu ús, al manteniment de cabdals i qualitats de les aigües superficials i subterrànies, de la gestió de la reutilització...
Tanmateix, en moments en que l’energia es tant escassa i cara com ho es l’aigua, generant ambdues un nexe indivisible, son imprescindibles les estratègies territorials, on tothom hi es cridat per plantejar les seves necessitats, amb ple coneixement del que es disposa i també del que requereixen els altres, per desenvolupar polítiques globals, però ponderades i justes del seu ús.
Es important, introduir la sobrietat, que sempre es millor que la pobresa, que en el cas de l’aigua, ens porta a la set, que es el primer pas del deteriorament de la salut individual i social.
