Avui he decidit que vull ser articulista. Així, sense cap altra mena de pensament més en concret. Tinc la mateixa sensació que una té quan vol estrenar una llibreta nova per primer cop. Aquell primer full en blanc davant dels centenars que en pot tenir. Mil opcions per descobrir i mil fracassos desconeguts. No tinc ni idea de com he d'escriure això, no sé si hi ha alguna pauta a seguir o si sempre hauré de parlar d'algun tema en concret sense la possibilitat de sortir d'aquest. Tot i això, no està malament saber que no fa falta saber-ho, i que puc anar escrivint de moment sense presses, anar provant i anar errant, i al final a saber què pot passar amb les paraules.
No mentiré, avui estic sent bastant noia catalaneta de la generació Z, escoltant el disc de Els millors professors europeus de Manel per tal que les seves lletres catalanes m'inspirin una mica a escriure això, però mira, ells ja s'hi han colat en aquest article. Així que suposo que ha funcionat d'alguna manera o altra que els escolti.
Després de dos paràgrafs sencers sense dir-vos massa cosa, potser podria parlar-vos del tema que he escollit per avui i de què per què ho he fet. Avui toca escriure sobre la paciència. I així aprofito per explicar-vos també que fa cinc mesos que estic enviant currículums a les editorials i a les agències literàries com una boja i que només he fet una entrevista de moment. Va anar molt bé, o això em van dir ells, i fa un mes i mig que estic esperant una resposta. Vosaltres, què tal? Ja podeu notar aquí la pressió de les preguntes dels familiars i els amics per saber com va tot dins d’aquesta frase, oi? Doncs així estem.
"Júlia, ja saps alguna cosa?"
"No, encara no sé res."
I anar repetint-ho. Setmana rere setmana. No tinc res més per explicar, la vida s'ha tornat bastant monòtona, sempre acabo dient les mateixes frases com si fos un casset que s’ha de rebobinar cada nit. I la paraula que sempre em diuen com a resposta és... paciència. Fa ràbia, oi? És per tirar-los-hi algun objecte al cap.
"Paciència, nena, que com diuen és la mare de la ciència".
Ja, però jo vaig estudiar lletres així que no em serveix de res la paciència. Tot i això, bé, paciència tu, paciència i escolteu a Manel, que es passa més bé la cosa.
@JuliaGuma98
