Una pandèmia es una malaltia epidèmica, que es distribueix per a molts països i/ o, que afecta a quasi tots els habitants d’una regió, lo qual, es la COVID19.
Devant d’això el governs democràtics, capaços, empàtics, amb mirada holística, etcètera o no, han fet i desfet, amb un cert control popular, per tal de minimitzar els seus efectes en les persones. Respecte dels efectes socials, caldrà molta reflexió i anàlisi.
El canvi climàtic, es un problema global en el nostre planeta, que incideix de manera distinta als llocs, l’economia i les societats i les persones, tanmateix hi ha un patró comú, el canvi climàtic afecta i afectarà el nostre sistema social, lo qual segons el nostre model polític, es responsabilitat de les administracions.
No pot esser dons estrany, que aquestes administracions, prenguin decisions per nosaltres, en vistes al be comú (em permeto una dosí de bonhomia) davant del canvi climàtic.
Entre aquestes, podrien plantejar tipus de conreu, models agronòmics, llocs on instal·lar-los, cadenes de distribució i preus.
Sembla ciència ficció, però a mitjans de segle, degut a les sequeres i les pujades de la temperatura, tot amb un elevat nivell d’incertesa espacial i temporal, la producció agrícola caurà en un 17%, la pesca en un quasi 50% i la ramaderia es desconeix, si que s’intueix , però esta molt, segur que massa, exposada a moltes idees, sensacions..., tot lo qual, posa en debat, reflexió i discussió, el model de sostenibilitat alimentaria d’una regió, d’un país.
Respecte d’aquesta hipòtesi, hom pot negar-la i no fer res, assumir-la i enfrontar-s´hi radicalment, o be, valorar-la, emprar la molta i bona informació climàtica, territorial, poblacional, agronòmica,... i forçar conjuntament un disseny del territori per tothom, pel dema, a partir de la realitat actual.
Es una simple opinió, però abans d’una imposició, més si aquestes son erràtiques, degut a que o falta ciència, o tècnica o malauradament masses vegades, sentit comú, potser es bo dir, per fer amb altres.
