Ja estem a les portes de una nova COP, la numero 26 (https://ukcop26.org/), en la que es discutirà respecte del nostre metabolisme social, de compromisos funcionals del nostre model social mundial, perquè aquest s’adapti al compromís de Paris (COP25) de no incrementar la temperatura mitjana del planeta per sobre dels 1.5ºC respecte de l’època preindustrial.
Tanmateix, aquesta setmana, el Programa de Medi Ambient de la ONU va dir que els compromisos actuals de la comunitat internacional i els esforços per acomplir-los, amb prou feines limitaran l'augment global de la temperatura en 2,7ºC, quasi el doble del previst.
Si es així, perquè es reuneixen, perquè ens reunim?. Per parlar del famós banc d’emissions, de la solidaritat entre tipologies de desenvolupament a nivell de país, d’aconseguir finançament per les estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic?.
Les preguntes que es deriven a nivell agrícola son, com reduir el meta en l’agricultura i la ramaderia, com es finançaran estratègies molt especifiques pel mediterrani?, com es sustenta econòmica i socialment una transició des de el model agrari actual a un més sostenible i menys agressiu al medi ambient?, com es poden aplicar les estratègies del Pacte Verd i la de la Granja, del camp a la Boca de l’UE, en una Europa englobada mercantilment en el mon?
La darrera pregunta, es com es pot fer tant, en tant poc temps, 2030-2050?, ja que aquestes dates, son dema, que serà l’avui, d’un mon que tindran que gestionar els infants actuals.
Pessimisme mai, realisme en base als coneixement objectius de que es disposa, sempre, i responsabilitat i sentit comú en les accions, totalment inqüestionables.
Es fa camí al caminar, pas a pas, sempre i quan es sàpiga on es va, i això, no es fa amb els peus, es fa amb el cap, amb estratègies a mig i llarg termini i tàctiques de gestió de la quotidianitat, just al contrari de la política actual.
