En un recent Dossier Tècnic 110 del DACC (http://agricultura.gencat.cat/web/.content/04-alimentacio/cadena-alimentaria/baners/fitxers-binaris/dossier-tecnic-110.pdf) titulat “la cadena agroalimentària de Catalunya” es fa un molt acurat anàlisi de camí que segueix un aliment, des de el camp/granja/mar fins la boca.
En ell, s’identifica que la baula més feble de tota la cadena, es la primera, la de la producció/captura i es fan aleshores tota una sèrie de valoracions, organitzatives, legislatives, coercitives, per tractar de ponderar-ho, d’equilibrar-ho, tot i que, malauradament per diferents punts de la cadena, però molt especialment, pel primer i el darrer, segueix havent-hi grans problemes, tant pel que es cobra, com pel que es paga.
Així, en el mateix Dossier, s’indica que el preu del producte transformat, el que rep el consumidor, es 6 vegades més car, que el que aconsegueix cobrar el productor.
Un primer punt per ponderar a l’alça aspectes productius, es la diferencia o no entre preu i valor, d’un producte, l’aliment, que actualment amb bon criteri es considera el primer pas vers la salut humana.
Altre, es que les condicions ambientals en que aquests es produeix, son incertes i cada cop més limitants, el que encareix la producció, ja que aquesta va a la baixa i les necessitats qualitatives de la mateixa, per sort, van a l’alça.
Un altre aspecte per esser considerat, es que potser ja es pot començar a deixar de posar adjectius a la producció, com km0, de proximitat, orgànica, ...per parlar de producció de qualitat, de temporada i de baix impacte ambiental.
Es important, emprar l’objectivitat i el sentit comú, per defensar aquesta cadena, tota, ja que ens hi va, el paisatge, l’industria associada, el despoblament rural, l’aliment, el menjar i beure, la cultura...i tot, amb el territori, persones i recursos (aigua, energia, sol, biodiversitat) de que disposem, no hi ha d’altres.
Aquests recursos possiblement, es poden distribuir d’una manera més equitativa, però no hi ha més i per tant, cal afegir a aquesta nova ponderació distributiva, l’austeritat, que es simplement senzillesa, la manca de tot allò que és superflu o ornamental.
Com societat ens juguem esser el que volem pel present pensat en el futur i per això, l’aliment, la salut son claus, per això cal posar-los en valor, i aleshores, el preu serà fàcil d’establir, nomes cal fixar-se en la medicació per la salut.
