Hi ha territoris, que tot i tenir identitats geogràfica, social, cultural... pròpies, a ulls de molts són llocs de pas entre...i...
Per això, són àrees on es pot posar de tot, autopistes, carreteres, trens, AVE, polígons industrials, infraestructures hidràuliques, aeroports actius i/dissenyats...i moltes coses que no tenen una funció pel territori, potser pel país, tanmateix, amb dubtes.
Aquesta situació comporta, que en moments, en els que com a minim cal repensar el futur, donat que la realitat actual i futura estan afectades pel canvi climàtic i la crisi post covid, temes cabdals com l'aigua, l'energia, les infraestructures, el territori...estan hipotecades, en bona part.
Cert és, que cal repensar avui, que fer en el futur per constituir un territori funcional des de l'inseparable punt de vista socioeconòmic i ambiental, però potser la pregunta prèvia es amb quina aigua, amb quina energia, amb quina xarxa de transport de baix impacte de carboni, es pot fer el que calgui, per tenir un territori amb uns bons present i futur?
Sembla dons, que es cabdal recuperar el més aviat possible, la gestió del territori en els sentits més ampli, profun i simple, des de la consideració de que el territori ha d'ésser per qui viu, col.laborant amb altres, no a l'inrevés...i no valen les compemsacions, més si aquestes són econòmiques i no estructurals.
Malauradament, aquesta reflexió és aplicable a molts territoris, supeditats, sinó ignorats per les grans conurbacions urbanes...
