El proper dimarts 8 d’octubre, a les 19 hores, al Vinseum de Vilafranca del Penedès, presentarem el llibre Espurnes que fan flama. Gestació, consolidació i lideratge de CCOO a l’Alt Penedès (1970-1988), del professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona Agustí G. Larios.
Es tracta d’una obra que conjumina la necessària reivindicació dels valors de la memòria democràtica, assumint que una de les grans carències del nostre país és la divulgació de la història del moviment obrer i del moviments populars, i, singularment, del fet que van protagonitzar bona part de les lluites col·lectives per aconseguir drets i llibertats democràtiques.
L’exitosa pel·lícula El 47, que explica les lluites veïnals per aconseguir el dret al transport públic als barris perifèrics de Barcelona, és un molt bon exemple d’un contingut històricament minoritzat i poc present en la nostra cultura de masses. Felicitem els seus creadors i frisem perquè aquest film sigui l’avantguarda de més productes de qualitat que expliquin com s’ha construït la nostra democràcia i com aquesta, amb totes les insuficiències i imperfeccions, de cap manera va ser una concessió graciosa dels poders establerts.
El llibre que presentem cobreix un espai inexistent a la historiografia de l’obrerisme a l’Alt Penedès, ja que se centra en l’estudi de la història del sindicalisme de classe i confederal durant la dictadura franquista i els inicis de la democràcia, precisament a una de les comarques no metropolitanes amb forta identitat i amb una estructura social i econòmica característica. A més, l’obra intentar reconstruir aquesta evolució de manera àgil, amb una lectura accesible que s’adreça a un públic ampli i no especialitzat.
Les més de 130 pàgines de l’obra ens submergeixen en les reivindicacions obreres, en la creació d’un sindicalisme clandestí de “nou tipus”, i en la lluita pels drets laborals i les llibertats democràtiques a empreses de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Riudebitlles o Sant Sadurní d’Anoia. També hi és present la relació de CCOO amb els partits d’esquerres (especialment amb el PSUC) i amb altres moviments socials, tot practicant una unitat d’acció que encara perdura per tal d’assolir objectius compartits. L’obra també explica cóm es va iniciar una nova etapa arran la legalització dels sindicats l’any 1978, a la qual va caldre una adaptació inevitable. Hem volgut que el llibre finalitzi a una data molt simbòlica per al moviment sindical, com va ser la vaga general del 14 de desembre de 1988 contra la política econòmica i el decret d’ocupació juvenil del govern del PSOE. La resposta que es produí a Vilafranca i al conjunt de l’Alt Penedès va ser contundent, massiva i molt ben organitzada, de tal manera que, segons les cròniques periodístiques de l’època, “es van aturar, fins i tot, els rellotges”.
El sindicalisme i les CCOO hem de seguir donant la batalla de les idees, sent un contrapès democràtic i un agent actiu per defensar la democràcia i els drets de ciutadania social. És fonamental fer-ho en un context en què, malauradament, la internacional reaccionària, autoritària i populista que projecta odi i enverina la nostra convivència, avança de manera inexorable a nivell global. En aquest món en canvi, hem de disputar la concreció d’un nou contracte social del segle XXI que incorpori un protagonisme renovat del treball digne, amb protecció social per a les persones més vulnerables, i hem d’enfortir uns serveis públics de qualitat que garanteixin vides dignes, donin certeses i garanteixin la igualtat d’oportunitats.
CCOO segueix plenament compromesa amb el desenvolupament i el futur socioeconòmic del Penedès. Les nostres prioritats passen per desenvolupar un fluid diàleg social que permeti consolidar un teixit productiu diversificat, on la indústria innovadora de valor afegit tingui més presència, on tinguin més centralitat i qualitat els serveis públics i on es faci efectiva una transició justa que permeti conciliar una economia més sostenible, digital i inclusiva.
En definitiva, t’esperem el proper 8 d’octubre per entendre que una part del nostre passat dibuixa el futur d’un Alt Penedès amb més cohesió i justícia social.
