La sequera malauradament no afluixa, cert es que al llarg de febrer han passat dos fronts, però la seva aportació d’aigua es del tot insuficient per el dèficit hídric acumulat en els sòl, l’autèntic reservori d’aigua pels vegetals, conrats o no, i en conseqüència, es fa difícil encarar el nou cicle de la vinya d’una manera relaxada, tant sols concentrant-se en el cep i el raïm.
Per això, ja cal anar pensant en estratègies a curt termini, tot recolzant-se en les informacions i projeccions climàtiques de Meteocat a curt , mig i a tres mesos vista (https://www.meteo.cat/wpweb/prediccio/), i amb elles dissenyar actuacions agronòmiques, que permetin una bona brotada i amb un seguiment continuat, un bon desenvolupament del cep i els raïms, sempre tractant d’equilibrar disponibilitat d’aigua amb producció, quantitativa i qualitativa.
Així, es te que posar especial atenció en el sòl, evitant la seva pèrdua d’aigua per evaporació amb cobertes verdes, mulch de diferents tipus, d’acord amb cada lloc, mantenint la pedregositat, i també, perquè aquestes practiques afavoreixen la infiltració, quan arribi la desitjada i necessària pluja.
El cep, cadascú el tracta segons lloc, necessitats i filosofia de producció. En el meu cas, tot i el risc de perdre producció, si comença a ploure be des de dema fins a verol, apostaria per reduir la mida del cep en quant a fulles i els fruits associats, per tal de mantenir un equilibri, que tot i que generaria menys producció, permetria assegurar una bona qualitat de raïm.
Tanmateix, junt amb aquestes mesures a curt termini, cal pensar-ne i valorar d’altres solucions agronòmiques per la vinya a mig i llarg termini, i en aquest sentit, en el mati del passat 22 de febrer, en el centre Àgora de Vilafranca del Penedès, 30 persones van participar en el Taller Aigua i vinya en temps de sequera: possibilitats i alternatives, organitzat per INNOVI, AVC, ACA i IRTA.
En el mateix, es van tractar temes de necessitats hídriques espacials i temporals, d’acord amb la nova fenologia del conreu, les disponibilitats d’aigua freàtica, de depuradora i potencialment d’escorrentia, la possibilitat de fer regs de suport, així com les potencials limitacions legals, econòmiques i ambientals.
Com a conclusions, poden citar-se la necessitat de poder disposar d’aigua, tot assumint volgudament que la vinya es un conreu de seca, l’idea de que cal plantejar solucions disruptives, basades en el coneixement, i l’empatia i solidaritat amb els altres implicats, ja que la sequera torna ha aparèixer com un repte de sector, com altre hi ha hagut i s’han sabut resoldre.
Cal un model de col·laboració i de governança de l’aigua, de proximitat, de comunitat.
