Al seu garatge hi ha tres motos i dues bicicletes perquè les dues rodes han estat la seva passió de sempre, tot i que José Luis Izquierdo reconeix que “la cuina també m’apassiona i la feina que tinc m’agrada; però cada cosa té el seu moment”. Al front de La Pelegrina des de fa uns 14 anys, José Luis Izquierdo, Vilafranca, 1964, va aconseguir ser l’amo del seu negoci i del seu temps. “Vaig tornar a agafar-me el córrer amb més seriositat, competint per aconseguir victòries”. Això sí, el fet que el seu germa bessò, Francisco Izquierdo, s’hi hagi dedicat més intensament,“ell treballa a Caves Masachs i ha disposat de temps”, va mantenir-lo sempre en contacte amb aquest món de les motos en el qual coneix tots els pesos pesants que han estat a la comarca, amb els quals ha compartit moltes estones moteres.
Quant a la feina d’hosteleria, que va de començar ben jovenet al Mirador de les caves, “jo hi treballava quan van donar-nos l’estrella Michelin”, i a altres llocs fins establir-se al seu restaurant de l’Espirall ha hagut de compaginar-la amb la passió amb motos i bicicletes. “De júnior havia competit seriosament, però la feina va fer que me n’allunyés”, fins que va saber trobar el temps necessari per dedicar-s’hi.
“En aquest món quasi bé tot ens ho paguem nosaltres mateixos, tens petits descomptes en alguna cosa, però la gran majoria hem de pagar-nos les despeses de la nostra butxaca”.
Una afició com aquesta costa diners i si et dediques a la competició no surt gens barata. “Gairebé tots vivim del nostre treball i això ens obliga en els horaris de què disposem per dedicar-ho al nostre oci”.
Quan competia havia de compatibilitzar “els entrenaments amb la feina. Les tardes les dedicava a anar al gimnàs o a sortir amb moto o bicicleta. Entrenar amb bici va molt bé per als motoristes per agafar resistència i força”. De fet, en el seu palmarès s’hi poden comptabilitzar diferents proves. Sembla satisfet pels èxits que ha tingut competint tant damunt una moto com damunt una bici, entre ells un títol nacional en cross country veterans i més d’un open de descens estatal i català.
Malgrat que té la bicicleta de carretera “per sortir amb els amics i anar a esmorzar o participar en challenges”; la seva dèria és en la muntanya i per això té la mountain bike que és la que més li agrada fer servir. En motos passa el mateix: té la de carretera per fer passejades, però les que fa servir amb més gust són la d’enduro i la de cross. “Massa vehicles pel temps que disposo, perquè si fas una cosa no pots fer l’altre i de vegades costa decidir. A mi m’agrada més la muntanya, la carretera és perillosa però és millor si surts amb la colla i per això em vaig comprar la bici de carretera”.
La carrera esportiva ha quedat, per a ell, en un discret segon pla. “El meu germà s’hi ha dedicat més plenament i això li permetia estar al màxim nivell per competir fins i tot quan era sènior. Vaig arribar a córrer les 6 hores de França d’enduro que ara és campionat del món”, explica amb el xic d’orgull de qui sap que a través d’una persona propera has viscut les emocions que les circumstàncies han impedit que les fruís en primera persona.
Ara agafa la moto o la bicileta per sortir amb els amics i participar en alguna prova popular en la qual li agrada estar per fer bulto, competint com a molt, contra ell mateix, sense buscar victòries. “Vas al teu aire, buscant assumir el nivell que creus que tens, però ho fas més per disfrutar”. No com el Francisco que a nivell veterà encara competeix per guanyar proves i que té en el seu palmarès una quinzena de títols estatals sumant els de moto i bicicleta i presències en proves del campionat del món a Quebec i Andorra.
José Luis Izquierdo és, cada dia que obre La Pelegrina, al davant de la brasa que encén personalment. Gaudeix del seu treball i sap que té en les sortides en moto i bicicleta una vàlvula d’escapament impressionant que ha convertit en passió que a les carreteres o camins de la nostra comarca -i més enllà- aconsegueix omplir d’experiències que ara es compaginen amb l’harmonia i convivència amb els amics i coneguts.
Josep Maria Roca