El Penedès ha rebut amb aplaudiments la modificació de la llei de vegueries, assegurant que la inclusió d’una vegueria pròpia suposa un reconeixement a la “dignitat” del territori format per l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i bona part de l’Anoia. Mig centenar de representants de les quatre comarques van seguir expectants des del Parlament el vistiplau a un reclam iniciat fa més de tretze anys. L’efemèride va ser celebrada amb un brindis de vi xarel·lo, però tant els ajuntaments com les entitats defensores de la vegueria penedesenca van coincidir en fer un mateix reclam: que el Govern “faci els deures” i acceleri l’aprovació del Pla territorial parcial i el desplegament de l’Àmbit funcional. Conscients que les vegueries no es desplegaran fins que es produeixi un canvi normatiu a nivell de l’estat espanyol, confien que el Pla territorial i l’Àmbit poden ser “l’esquelet” que permeti donar forma a la nova divisió territorial catalana.
La Plataforma per la Vegueria Pròpia (PVP) destacava que finalment el Parlament hagi avalat el “consens” reivindicat des del territori per disposar d’una vegueria pròpia que aglutini les comarques del Penedès històric, fins ara distribuïdes entre les vegueries de Barcelona, el Camp de Tarragona i les Comarques Centrals. “El poble ha parlat i el Penedès és sobirà”, ha subratllat el president de la plataforma, Fèlix Simon, que ha restat importància al fet que la llei de vegueries no tingui a dia d’avui calendari per ser desplegada. “El dia que tinguem vegueries, el Penedès ha d’estar a primera línia de sortida”, ha afegit.
Al mateix temps, Fèlix Simon reclamava a la Generalitat que comenci els tràmits per dotar de recursos propis el territori penedesenc, equiparant-lo a altres vegueries que també són àmbits funcionals –com ho és ara el Penedès-, les quals disposen de serveis descentralitzats i d’un Delegat del Govern. Simon ha senyalat que, amb la llei a la mà, la Generalitat hauria de definir aquests serveis en un màxim de tres anys, i ha assegurat que Vilanova, Vilafranca, el Vendrell i Igualada tenen “consens total” per compartir la descentralització de serveis.
Des dels ajuntaments, l’alcalde de Vilafranca del Penedès i històric defensor de la vuitena vegueria, Pere Regull, afirmava que l’aprovació d’aquest dimecres és “fonamental” per a què el Penedès pugui “sobreviure”. En aquesta línia, ha recordat que la vegueria pròpia és un nou pas per a què els serveis de la comarca “no es planifiquin des de Barcelona ni Tarragona, sinó que es gestionin des dels interessos del propi territori”. Tot i la satisfacció, Pere Regull també ha lamentat que a dia d’avui encara no s’hagi aprovat el Pla territorial ni s’hagi desplegat l’Àmbit, aprovat des del 2010. L’alcalde vilafranquí ha assegurat que aquests dos documents han de ser l’”esquelet” que vertebri la futura vegueria.
Per la seva part, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras s’ha sumat a aquest reclam i ha demanat més “recursos” per traduir en fets el reconeixement que aquest dimecres el territori ha aconseguit sobre el paper amb la modificació de la llei 30/2010. En aquest sentit, ha assegurat que l’aprovació assolida al Parlament serveix per a què “l’administració s’adeqüi a la manera de fer del territori, i no al revés”, i ha lamentat que fins ara el Penedès s’havia d’adaptar a una organització creada “artificialment”.
D’altra banda, el Baix Penedès veu en la nova vegueria un camí per deixar de ser “territori de ningú”. El vicepresident tercer del Consell Comarcal, David Godall, ha senyalat que la situació d’aquesta comarca, just a la frontera entre les províncies de Tarragona i Barcelona, sovint l’ha convertit en una zona “ròtula” on “s’han vist passar les infraestructures i inversions”, sense tenir l’opció de créixer. Per aquest motiu, Godall ha augurat que ara el Baix Penedès podrà erigir la seva “identitat pròpia”. Al mateix temps, ha reconegut que la comarca ha debatut durant anys els pros i contres de formar part de la nova vegueria penedesenca o de mantenir-se al Camp de Tarragona, però ha assegurat que l’activitat econòmica entorn la vinya i les “potencialitats industrials” han fet decantar la balança cap al Penedès.
Qui també ha debatut durant anys si s’incloïa o no dins la vegueria penedesenca ha estat l’Anoia, que inicialment la llei de vegueries situava a les Comarques Centrals. Finalment, però, la comarca ha apel·lat a motius històrics per integrar-se al mateix territori que l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. Amb tot, hi ha hagut vuit municipis de l’Alta Anoia -Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana- que se n’han desmarcat.
La diputada de Junts pel Sí de l’Anoia, Maria Sanserric, ha reconegut que la comarca ha acabat dividida per qüestions de naturalesa geogràfica, però ha defensat que l’objectiu de quedar integrats a dues vegueries és “remar pel futur i les oportunitats” dels municipis. Sanserric també ha admès que l'Anoia és la comarca “menys penedesenca”, si bé ha assegurat que el potencial econòmic de la nova vegueria és una de les principals raons per donar-hi suport.