El Dr. Estivill, especialista europeu en medicina del son, i director de la Clínica del Son Estivill, de l'Institut Quirón-Dexeus de Barcelona i de l'Hospital General de Catalunya, és mundialment conegut com a pediatra i com a autor del llibre Duérmete niño, del qual s’han venut més de tres milions d’exemplars en 22 idiomes, però no tothom coneix la seva faceta com a cantant de folk. Aquest diumenge, a les 12h, actuarà a l'Auditori de Vilafranca amb el seu grup Falsterbo, en el marc de la gira de comiat, titulada Adéu Paf, després de més de mig segle dalt dels escenaris.
Falsterbo és autor de temes tan coneguts com Paf el drac màgic i d'altres com Ai adéu, Cara bonica, L'estranya joguina o Quan el sol es pon, que han estat referents de quatre generacions de catalans.
El grup l’integren ell, la seva dona, Montse Domènech, i Jordi Marquillas, als quals ara s'han sumat cinc músics més en aquesta gira.
D’on prové el nom de Falsterbo?
És un poble de Suècia d’on era la nòvia del Joan Boix, que va estar tocant amb nosaltres durant uns deu anys. Després, la nòvia el va deixar, però el nom del grup es va quedar.
Per què vau optar pel folk?
Vam començar quan vaig tornar dels Estats Units. Vaig guanyar una beca i vaig tenir la sort d’anar a Califòrnia, on vaig poder sentir la música dels Beach Boys, The Mamas & The Papas, els Eagles, etc. I en tornar, vaig començar a tocar i traduir cançons d’aquest tipus de música amb un amic, el Joan Boix. Poc a poc es va constituir un moviment de música folk-rock en el qual també hi participaven altres cantants de casa nostra com el Pau Riba, el Jaume Arnella, el Xesco Boix i d’altres, i vam començar a ser coneguts.
Quants discs i cançons heu gravat al llarg de més de mig segle d’actuacions?
Hem gravat 111 temes que estan inclosos en quatre EP, set vinils i tres CD. També vam participar en dos vinils i quatre CD amb el Grup de Folk.
Com són els temes que es podran sentir aquest diumenge a Villafranca?
Seran els del darrer disc que hem gravat, sota la direcció de Toni Xuclà, que inclou deu cançons folk i un bonus track com a homenatge a l’amic Paf, que ha estat al nostre costat durant tots aquests anys.
L’acomiadeu definitivament?
Sí, perquè una altra cosa no tindria cap sentit. Durant la pandèmia vam gravar els deu temes que formen part del disc, però ens vam adonar que portàvem 54 anys cantant i que ja era hora de deixar-ho. Començar és relativament fàcil, però acabar dignament sempre és difícil, i nosaltres tenim molt clar que no vivim d’això; per tant ho podem deixar quan vulguem.
Sou músics amateurs.
Exactament, tot i que som el grup amateur més professional que hi ha. Som molt exigents. La filosofia de Falsterbo no ha sigut mai fer servir la música com a professió. És una afició, perquè sempre hem viscut de les nostres professions, que són la de metge, pedagoga i psicòloga i enginyer de telecomunicacions.
Tanmateix, de joves vau tenir l’oportunitat de ser professionals.
Sí, quan teníem 23 anys una discogràfica ens van oferir cantar per tot el món en català, castellà i anglès, però ells volien decidir quines cançons havíem de cantar. Vam dir que no perquè estàvem a tercer de les nostres respectives carreres i no ho vèiem clar. A més a més, així podíem cantar les cançons que ens agradaven.
Heu estat referents de molts músics que us van sentir de petits.
Sí, de fet alguns d’ells han tocat en els concerts que hem fet de la gira de comiat, com per exemple el Pep Sala, l’Andrea Motis, o el músic, cantant i promotor musical Jonathan Argüelles (Sau30, Los 80 Principales, Abba The New Experience, etc.).
La gira la feu només en pobles i ciutats que tenen una vinculació amb el grup. Quina és la relació amb Vilafranca?
Doncs és una anècdota curiosa la que em va fer venir a Vilafranca la primera vegada. Va ser l’any 1967, quan un amic i membre del grup durant uns anys, l’Amadeu Bernabet, em va acompanyar a Vilafranca a comprar un contrabaix a un músic de cobla que el venia. Recordo que vam venir amb una Vespa de l’època. Després, he tornat a Vilafranca diverses vegades.
I de la resta de pobles i ciutats de la gira?
Hem escollit dinou indrets que tenen algun lligam emocional amb nosaltres com, per exemple, la Torre de l’Espanyol (Tarragona), perquè d’allà era el meu avi, el festival de Porta Ferrada, perquè estiuegem a Sant Feliu de Guíxols o el Palau de la Música Catalana, perquè la Montse és besneta d’en Lluís Domènech i Montaner, l’arquitecte que va projectar el Palau.
Expliqui’ns com serà aquest darrer concert al Palau de la Música Catalana, el 12 de febrer de 2023.
Serà molt especial perquè hi participaran diversos artistes que van cantar amb nosaltres en alguns recitals quan érem joves com el Joan Manel Serrat, en Jaume Arnella, etc.
No deu ser fàcil deixar-ho després de tant de temps i acomiadar-se.
No, pujar a un escenari i veure com la gent gaudeix i canta les nostres cançons sempre és molt gratificant, i ens infla l’ego. Aquesta està sent una gira molt emocional, perquè és la darrera vegada que cantarem aquests temes per a la gent que ens ve a veure a cada poble i ciutat; per tant hi ha molts sentiments a flor de pell.
Olga Aibar Toro
