Foto: Maria Rosa Ferré
El 27 d’agost es va celebrar a la plaça de la Vila de Vilafranca la Sardana Blanca, un acte en suport de la cultura i la llengua catalanes i la pau, organitzat per l’escola de sardanes Visca de Vilafranca.
Aquesta escola, ubicada al Casal, està dirigida per Joan Montserrat. De molt petit ja ballava sardanes al costat de la seva germana i, als 17 anys d’edat, va començar la seva trajectòria sardanista en entrar a formar part de la junta directiva de l’Agrupació Folklòrica del Casal. Més tard, i durant una dècada, va ocupar-ne el càrrec de president. És el fundador de las colles sardanistes Raïms Daurats, Bell Penedès Llampecs i Gratacels i dansaire en d’altres colles. L’any 1967, l’Agrupació Sardanista Floricel d’Anglès li va lliurar el guardó de la Rosa d’or i el títol de Sardanista Exemplar de Catalunya, per la seva tasca al front de la sardana i la nostra cultura.
Quan va sorgir la idea de la Sardana Blanca?
La primera sardana similar que vam organitzar, fa quatre anys, va ser la Sardana Groga, que es feia en favor de la llibertat i en contra de la repressió, ja que aleshores acabaven d’empresonar vuit exconsellers del govern de la Generalitat acusats de rebelió, sedició i malversació per la Declaració d’Independència de Catalunya, i enviat a l’exili a altres persones pel mateix motiu. L’any 2019 vam tornar a fer-la, l’any 2020 no es va fer per la pandèmia, i l’any passat vam haver de celebrar-la a Cal Figarot perquè va ploure i encara hi havia restriccions per la pandèmia. Enguany, tot i que la situació dels exiliats encara dura, vam canviar el nom de la Sardana Groga per la Blanca, i vam modificar els lemes i l’estructura de l’acte.
Es va canviar el format.
Sí, cada any dibuixàvem un llaç groc ballant i aquest any hem optat per l’infinit, símbol d’origen grec d’allò que no té fi (l’amor, el poder, l’evolució, etc), i també de la sanació i la protecció. Vam formar dos infinits i l’any vinent dibuixarem una altra forma.
Quanta gent va assistir a l’acte?
Mig miler de persones, aproximadament, algunes de les quals procedien de diferents punts de Catalunya, d’Andorra i, fins i tot, de França.
Quin és l’objectiu?
L’objectiu és enaltir la sardana com la dansa nacional de Catalunya. La sardana és solidaritat, unió i símbol de la identitat i la cultura catalanes, i una dansa centenària que ha evolucionat molt.
Com ha canviat amb el pas del temps?
El músic i compositor Pep Ventura li va donar un caire nou i en els darrers anys s’ha modernitzat i ja es poden sentir peces de cantants actuals com la Rigoberta Bandini, per exemple, entre moltes d’altres, versionades amb el ritme i el tempo de les sardanes.
Quin és l’estat de salut de la sardana?
Jo crec que no morirà mai. Potser va disminuint el nombre de participants, però al concurs de sardanes que es fa a l’estiu hi van moltes colles, i molts d’ells joves. El problema és que assagen molt, però no van a les ballades que es realitzen durant l’any i per això només es veu gent gran.
És complicada de ballar?
En uns mesos es pot puntejar, però no ballar-la com cal. La sardana no és fàcil de ballar; es triga anys en perfeccionar-la, però quan veus una sardana ben interpretada és preciós i et quedes a mirar-la. La sardana té aires, salts i saltirons molt marcats. Una persona reparteix els passos de curts a llargs i n’hi ha una altra que interpreta. Algunes balladors la segueixen bé i altres no, però no es pot negar mai l’entrada a ningú. La sardana sempre és oberta a tothom.
Quant de temps duren les ballades habitualment?
Una hora i mitja aproximadament. Tenen set tirades, per això suposen un esforç físic i mental, perquè s’ha de comptar. La gent molt gran no l’acostuma a ballar sencera, sinó que s’uneix una vegada ha començat.
Quines són les properes ballades que prepareu?
L’1 d’octubre, a les 17h, en farem una a Pacs en un un acte organitzat per l’ajuntament, que tindrà lloc a la plaça 1 d’octubre. Anirà a càrrec de la Cobla Contemporània, que versionarà cançons d’autors coneguts, i hi participaran l’escola de sardanes Visca, els dansaires de Sant Martí Sarroca i les colles sardanistes Maragda i La Lira Vendrellenca. Durant la ballada s’estrenarà una sardana del mestre vendrellenc Ramon Soriano i arrenjada pel director de la Cobla Maravella, Juanjo Rocha, que estarà dedicada a la meva trajectòria com a sardanista.
Deu sentir-se honorat.
Sí, em fa molta il·lusió perquè la sardana es diu Martí Sardana Groga, perquè tot i dir-me Joan, al món sardanista em coneixen com a “Martí”. Tanmateix, crec que també va dedicada a tots els companys que han format perat de la meva vida sardanista.
Abans parlava de les versions modernes de les sardanes. Quina acceptació tenen?
A la gent jove li agraden molt perquè s’identifiquen amb la música, però a d’altres no tant, perquè no tenen res a veure amb les tradicionals.
Quantes entitats sardanistes hi ha a Catalunya?
Hi ha 400 entitats confederades, entre colles, cobles i associacions.
La sardana mereixeria un reconeixement?
S’ha demanat a la Unesco que la reconegui com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. És molt important que la sardana no desaparegui. Per això, a banda de lluitar pel seu reconeixement, hem de salvaguardar-la per a les noves generacions.
Olga Aibar Toro
