Aquesta setmana es compleixen dos anys des que el món es va paralitzar per l’irrupció del virus de la covid. El dia 11 de març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de “pandèmia”. Un dia després, la Generalitat va decretar el tancament de tots els centres educatius i el dia 14 el govern d’Espanya va declarar l’Estat d’Alarma i va començar un confinament que s’allargaria un mes. A partir del 14 d’abril es va iniciar el desconfinament de la població, per fases.
Alguns dels treballadors essencials de l'Alt Penedès ens han explicat com van viure aquell període i la seva situació actualment, dos anys després.
Com vàreu viure l’inici de la pandèmia?
No ens pensàvem pas que la situació seria tan greu. Al principi vam sentir molta por i tristesa en veure els carrers buits, els nostres residents tancats i cada dia enyorant més la seva família. Va ser molt dur.
Com ho va afrontar el personal?
En aquell moment sentien l'adrenalina de la voràgine en la qual ens trobàvem. Érem les mans i els ulls de les famílies dels residents i n’érem molt conscients. Vam acceptar el que ens tocava i ningú va dir mai "tinc por, em vull quedar a casa". La resposta dels professionals va ser magnífica.
També va ser un període de solidaritat.
Mai havia viscut un sentiment tan bonic. De vegades, quan arribàvem a la porta del centre, ens trobàvem bolquers, EPIS, notes d'ànim o ens trucava gent anònima per dir-nos que aviat sortiríem d'aquesta situació.
Com esteu ara?
Millor; acabem de passar la sisena onada i afortunadament no hem tingut ningú greu. El que trobem a faltar és que abans pràcticament convivíem amb les famílies. Podien venir quan volien i s'estaven tot el temps que necessitaven, fins i tot podien endur-se els seus familiars a passejar. Ara el contacte s’ha fet més limitat i només tenim dos espais habilitats per fer les trobades, un a dins i l’altre a l’aire lliure. Desitgem poder tornar aviat a la normalitat d'abans de la covid.