Aquesta setmana es compleixen dos anys des que el món es va paralitzar per l’irrupció del virus de la covid. El dia 11 de març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de “pandèmia”. Un dia després, la Generalitat va decretar el tancament de tots els centres educatius i el dia 14 el govern d’Espanya va declarar l’Estat d’Alarma i va començar un confinament que s’allargaria un mes. A partir del 14 d’abril es va iniciar el desconfinament de la població, per fases.
Alguns dels treballadors essencials de l'Alt Penedès ens han explicat com van viure aquell període i la seva situació actualment, dos anys després.
Quin efectes psicològics ha tingut la covid i els confinaments en les persones?
La covid ha deixat empremta a tothom, d’una manera o altra. Primer es va sentir molta por i tristesa per les pèrdues patides, després irritabilitat, i posteriorment més ganes de fer coses.
Quins col·lectius creus que han estat els més afectats?
Els joves han estat afectats especialment, perquè senten que se’ls han tallat les ales. No han pogut sortir, ni socialitzar i se senten desmotivats als estudis, ja que els han hagut de fer online i no han pogut gaudir dels companys.
Els nens es van adaptar ràpid, perquè els agrada més estar a casa, i la gent més gran que no ha patit pèrdues directes ara comença a sortir i estar més animada. Han recuperat la seguretat gràcies a les vacunes.
Quines repercussions creu que pot tenir?
S’ha produït un increment d’ingressos psiquiàtrics per autolesions, intents de suicidi i transtorns de la conducta. També hi ha hagut un increment de les baralles i de la violència en general.