Aquesta setmana es compleixen dos anys des que el món es va paralitzar per l’irrupció del virus de la covid. El dia 11 de març del 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de “pandèmia”. Un dia després, la Generalitat va decretar el tancament de tots els centres educatius i el dia 14 el govern d’Espanya va declarar l’Estat d’Alarma i va començar un confinament que s’allargaria un mes. A partir del 14 d’abril es va iniciar el desconfinament de la població, per fases.
Alguns dels treballadors essencials de l'Alt Penedès ens han explicat com van viure aquell període i la seva situació actualment, dos anys després.
Com va afectar la covid en l’àmbit escolar?
La covid ha estat un trasbals important. Hem tingut molts alts i baixos, tal i com ha passat a tot arreu i en els diferents àmbits socials.
El tancament durant tres mesos dels centres escolars, les quarentenes i les classes amb mascaretes no han estat fàcils per a ningú.
Què és el que més recordes dels primers dies?
Teníem reunions de claustre fins a altes hores de la nit perquè no hi havia hores suficients per intentar minimitzar l’efecte del que estàvem vinint i que els alumnes estiguessin el màxim d'acompanyats.
Els alumnes es van adaptar ràpid als canvis?
Sí, els alumnes es van acostumar de seguida a tot, però nosaltres vam sobreviure com vam poder. Els continguts es van prioritzar perquè els alumnes poguessin continuar bé els seus estudis.
I els mestres?
Vam haver d'adaptar la manera de fer habitual a les eines digitals, que ja s'utilitzaven, però que van esdevenir indispensables. Una de les majors dificultats va ser ajudar les famílies que no en tenien o no per a tots els seus fills. El Departament d'Educació va enviar mòdems 4G i ordinadors que es van repartir a les cases que els necessitaven via missatger. Quan podíem trucàvem els pares per ajudar-los a connectar-se.
No hi havia prou recursos per a tothom.
Ens vam sentir en molts moments angoixats, perquè intentàvem arribar a tothom i èrem conscients que hi havia diferents necessitats. Ens havíem d'adaptar contínuament a la realitat de cada moment, i no sabíem si ho estàvem fent bé o no.
Quina sensació teniu després de dos anys de pandèmia?
La sensació que queda és que s’ha recuperat la normalitat. Ara només queda treure's les mascaretes a classe. Quan se les van poder treure per anar al pati va ser molt positiu, perquè va permetre incrementar la interacció entre ells i obrir més el ventall de relacions. Necessitem recuperar l'expressió facial, que és molt important en la comunicació.