El vilafranquí Lluís Hill ha recuperat la memòria oblidada del Circuit de Vilafranca del Penedès, un traçat que anava des de Vilafranca cap els Monjos i la Múnia i tornava a la capital penedesenca. El circuit va acollir tres curses internacionals, les quals van ser les primeres que es van celebrar a Espanya, i van congregar més de 50.000 assistents.
Hill ha autoeditat el llibre Circuit de Vilafranca del Penedès. 100 anys d'oblit on explica la importància d'aquests esdeveniments que van tenir lloc de 1921 a 1923.
Com van arribar aquestes curses a la comarca?
Van ser incentivades per la Penya Rhin, un grup d'amics de Barcelona, amants de les curses i les competicions. L'any 1916 es van constituir com a associació i, amb l'objectiu de donar rellevància a l’esport del motor com a nou fet cultural, van anar fent competicions entre ells. El 1921 es van tirar a la piscina i van organitzar la primera cursa internacional d’Espanya a Vilafranca. Un dels membres del grup, Enric Ràfols Martí, d'arrels penedesenques, va ser el propulsor de fer aquí la cursa.
I van tenir èxit?
Moltíssim. Les curses van tenir una repercussió molt gran a Europa i van venir equips de diversos països. Pel que fa a l'assistència, van portar al Penedès, en un sol dia, més de 50.000 persones i 2.000 cotxes. A més, cal tenir en compte, que, en aquell moment, Vilafranca no tenia ni 8.000 habitants. Per fer una comparació, el 2019 el Vijazz Vilafranca no va arribar als 50.000 visitants en els tres dies. I això que aquest és un esdeveniment consolidat, mentre que aquella cursa era del tot desconeguda.
A què creu que es deu aquest èxit?
D'una banda, la Penya Rhin va fer una gran tasca d'organització. Van enviar cartes a tots els fabricants de cotxes i van aconseguir atraure molts participants. I això que no era fàcil congregar equips d'altres països perquè en aquella època era difícil creuar Europa. Els equips havien de traslladar-se amb els seus propis vehicles i havien de tenir previst on trobar benzina, ja que llavors es venia a les farmàcies. D'altra banda, a principis dels anys 20, la societat tenia ganes de fer coses, després de patir una guerra mundial, i crec que això també va promoure’n la participació.
Foto: Jornada Deportiva a Circuit de Vilafranca. Cent anys d'oblit
Quines característiques tenia el circuit?
Transcorria per les carreteres que, encara avui en dia, uneixen Vilafranca, els Monjos i la Múnia. Tenia 14,790km de distància. La tribuna, que era desmuntable, tenia 135 metres de llarg i hi cabien unes 6.000 persones. S'ubicava al final de l'avinguda Tarragona, des de l'actual pàrquing d'autocaravanes fins els concessionaris. Un altre dels fets que il·lustra la importància d'aquestes curses és que a les tribunes es va habilitar una secció per a la premsa internacional i una línia de telègraf i telèfons perquè poguessin comunicar, gairebé en temps real, el què passava.
Segons diu, aquelles curses són les precursores de l’F1 d'avui en dia.
És una llicència que ens podem permetre. Les curses més importants d'avui en dia són les de Fórmula 1 i en aquell moment eren les de Vilafranca. Per això dic que Vilafranca és el bressol de l’F1. A més, aquí és on es van incorporar algunes de les normes que avui en dia continuen vigents. Per exemple, que cada marca de cotxe havia de lluir un color diferent. També es va estrenar la sortida de tots els cotxes alhora, ja que anteriorment sortien d'un en un o de dos en dos. Una altra novetat és que es va limitar el temps de participació. A la primera cursa no hi havia límit i el tercer classificat va trigar més de 7h en acabar la cursa, mentre que el primer ho va fer en 5h.
Per què es van acabar les curses?
Amb el cop d'estat de Primo de Rivera es va acabar la capacitat de les associacions per fer esdeveniments internacionals. Tot es va centralitzar a Madrid. El quart premi de la Penya Rhin es va fer 10 anys després a Barcelona.
A partir d'aquell moment va caure en l'oblit.
Sí, tot i que es van fer diferents propostes per convertir en permanent el circuit, fins i tot es va pressupostar en 1,3 milions de pessetes el projecte. Sembla que l'Ajuntament de Vilafranca no ho va veure com una oportunitat de negoci i ho va desestimar.
Quina relació té vostè amb aquestes curses?
Cap. L'any 2014 em vaig creuar amb un cartell sobre una de les curses i vaig sentir molta curiositat. No vaig trobar gairebé informació i em vaig adonar que la gent desconeixia aquell esdeveniment. Des de llavors vaig començar a investigar, sobretot a la premsa de l'època, que és d'on he extret pràcticament tota la informació. Als llibres d'història de Vilafranca no hi ha referències al circuit i m'he posat en contacte amb moltes persones i entitats, però sense resultats.
D'aquesta recerca va sorgir el llibre.
Sí, es va presentar el 16 d'octubre a Castellví, en el marc de la Festa del Most i coincidint amb el centenari de la primera cursa. El meu objectiu és que la gent conegui les curses. M’agradaria que algú revitalitzés l’històric Circuit de Vilafranca del Penedès i, si el llibre serveix com a granet de sorra per animar persones o entitats a fer-ho, ja és un gran què. Es podrien fer, un cop l’any, curses de cotxes clàssics o elèctrics, per exemple.
Com es pot aconseguir el llibre?
El venc jo mateix, a preu de cost, a 25 euros, i es poden demanar al telèfon 608 65 17 02.
Lorena Del Amor