L’advocat vilafranquí Andreu Batlle va rebre el divendres 4 de febrer la medalla del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) per la seva destacada trajectòria professional i el seu compromís amb el col·legi.
Andreu Batlle té el seu bufet professional a Vilafranca des de l’any 1983, que comparteix amb l’advocada Teresa Casanovas. Ha sigut delegat i sotsdelegat de l’ICAB al Penedès durant 25 anys. Va estudiar Dret i a la vegada Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972–1977). Des de 2021 és vocal de la Comissió de Relacions amb l’Administració de Justícia (CRAJ).
El seu arrelament al Penedès, on viu, l'ha portat a participar activament en diferents entitats del territori. Va ser secretari de l’Acadèmia Tastavins del Penedès, i de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), una de les entitats que es van fusionar amb l'actual Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), patronal de la qual actualment forma part de la seva junta directiva. També és el secretari del Vinseum des de fa tres anys.
Com es va sentir quan va rebre la medalla?
Molt sobtat. Rebre la medalla del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona és tot un honor, perquè hi ha molt pocs advocats que podem dir que tenim el goig de tenir aquesta medalla. Me’n recordo que estava al despatx quan vaig rebre una trucada del degà que em va dir que, per unanimitat, la junta del deganat de l’ICAB havia decidit atorgar-me la medalla. Em vaig quedar sense paraules i vaig trigar en reaccionar.
Van valorar la tasca realitzada durant molts anys pel col·legi.
Fa molts anys que sóc o delegat o sotsdelegat de l’ICAB a Vilafranca i, vist amb perspectiva, s’han fet moltes coses. La tasca ha estat sempre reivindicativa, perquè ens mancaven jutges, fiscals, etc. Per exemple, una de les coses més destacades que vam acoseguir és renovar els jutjats.
A la plaça del Penedès vam estar durant molts anys en un espai indigne. Més tard, es van traslladar a la cantonada del carrer General Cortijo i, posteriorment, es van construir els actuals jutjats a l’avinguda Europa.
La situació va canviar amb els nous jutjats.
Sortosament ha canviat i, tot i això, hi ha un col·lapse important als jutjats de Vilafranca. La setmana vinent convocaré els advocats de la vila per copsar la seva opinió sobre la situació actual. Tots estem descontents de com funcionen, alguns van molt malament perquè acumulen molts casos pendents, hi ha molta rotació de funcionaris, jutges nous que no coneixen els assumptes i després marxen en poc temps, etc. Tot això ho vaig comentar amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el dia del lliurament de medalles, i amb la jutge degana. Estem pendents de convocar una reunió per veure si podem millorar la situació.
Se'n necessitaria un altre?
Un altre jutjat aniria prou bé per descongestionar una mica la situació, però demanar-ne un altre és una quimera. Des del TSJC s'ha posat funcionaris interins per anar treient la càrrega de feina que hi ha, però no és suficient. Ens fan falta més jutges, funcionaris i jutjats, però en comences a parlar i tot són pressupostos i inversions que no arriben. És complicat perquè jutges i lletrats de l'administració de Justícia pertanyen al ministeri de Justícia i els funcionaris i els edificis, a la Generalitat. Hi ha massa institucions pel mig per poder-se entendre.
Hi ha molta diferència amb els jutjats de la resta de la Vegueria?
Jo del que puc parlar és dels jutjats de Vilafranca, que són els que conec, però si els comparem amb els de Vilanova, Gavà o Martorell tenen una càrrega molt important.
Quines són les tasques d’un delegat de l'ICAB?
Atendre totes les demandes que fan tots els advocats de Vilafranca envers el funcionament dels jutjats, com, per exemple, les limitacions horàries que hi ha per consultar els expedients, que no s’entenen.
Ara tinc l’avantatge que sóc vocal de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia i això em dona un accés més directe per fer reivindicacions del funcionament dels jutjats.
Vostè ha estat secretari de diverses entitats i institucions de la comarca.
Sí, vaig ser secretari dels Tastavins del Penedès. Més endavant ho va fer la Unió Empresarial del Penedès (UEP), on vaig estar fins uns mesos després de les darreres eleccions de la patronal. I al Vinseum ho sóc des de fa tres anys. He après molt dels diferents llocs on he estat, i sempre he treballat altruïstament. Aquesta tasca requereix moltes hores i dedicació, però m’agrada fer-ho per retornar a la vila tot el que m’ha donat.
Olga Aibar