Coincidint amb el Dia Internacional contra la violència masclista que es commemora tot just avui, 25 de novembre, hem parlat amb la responsable del Servei d'Igualtat de l'Ajuntament de Vilafranca, l'Eva Millas.
Enguany heu centrat el cartell del 25N en les agressions en l'oci nocturn.
Sí, en els darrers esdeveniments festius s'han donat agressions sexuals molt greus, alguna d'elles a mans de menors, com en la nostra Festa Major o l'últim cas d'Igualada. Així que a través de la col·laboració amb l'Arsenal i els tallers formatius entorn de les violències masclistes que fem, els vam encarregar fer un cartell sobre aquest tema.
Com ho heu treballat?
Des de la manera d'evitar les agressions, posant el focus en les persones observadores i en la manera que tenen de prevenir i aturar aquestes situacions. Hem volgut assenyalar els agressors. Els mitjans de comunicació acostumen a posar el focus en les víctimes, tal com podem veure en l'agressió d'Igualada. Molts mitjans explicaven com havia estat la violació i les lesions que havia patit la noia, fins i tot col·lectius feministes es feien ressò d’aquestes notícies. Cal posar el focus en els agressors.
A què es deu aquest increment d'agressions entre els joves?
El principal problema rau segurament en l'educació. Fins no fa massa, la presència de dones als llibres de text a les escoles era d'un 7%. És necessari que hi hagi referents femenins des de la base de l'educació i a totes les assignatures. També és responsabilitat de les famílies instruir en cultura igualitària i feminista i educar els nostres fills que no violin. A més a més, fa molt de mal la violència digital, l'ús de les tecnologies i la facilitat d'accés a la pornografia. Aquesta no és la manera d'estimar, tampoc de tenir relacions sexuals afectives sanes. Es pensen que així és com s'han de relacionar i aquesta no és la manera.
Des del servei d'Igualtat treballeu conjuntament amb el d'Educació per tal d'abordar aquest tema entre els joves?
Fa temps que intentem fer incidència en afectivitat sexual, diversitat, gènere, violències... ho treballem al catàleg PIDCES del servei de Joventut. Quan ens adrecem als centres i oferim activitats d'aquest tipus, normalment ens ho demanen per 4t d'ESO, batxillerats o cicles formatius. En aquestes edats ja anem tard, s'ha de treballar molt abans. Nosaltres no podem obligar als centres, és competència del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Hauria de ser obligatori que hi hagués matèries amb perspectiva de gènere. Tanmateix, sé que hi ha molts centres que fan assignatures on incideixen en aquests temes.
Quina és la passa més gran que ha fet la societat en aquest sentit?
Ara ens atrevim més a denunciar i parlar de les violències que patim. Sovint ho fèiem de manera privada, amb els cercles més propers i amb les amigues. Altres vegades, si aquesta violència venia per part d'una persona propera i coneguda, encara quedava més invisibilitzada per la por i la vergonya. En aquest sentit hem avançat força. Han funcionat molt bé les campanyes de difusió del telèfon contra els maltractaments o la campanya del #MeToo. També la visibilització del 8M, l'activisme feminista i les manifestacions que es fan. Cal seguir incrementant els recursos i els pressupostos per continuar fent accions, donar acompliment a les lleis de violència envers les dones i poder atendre a totes les dones d'una manera integral, des d'una cultura feminista i lliure de violències.
Des del servei d'Igualtat de Vilafranca heu notat un increment de casos?
En els darrers temps s'ha incrementat un 50% el nombre de primeres acollides, és a dir de dones valentes que vénen a exposar la seva situació, buscant possibles respostes. Això no vol dir que totes les dones acabin interposant denúncies, perquè prèviament s'han d'apoderar i és força complexe interposar-les. És un procés molt llarg i moltes dones acaben retirant la denúncia perquè veuen que l'agressor acabarà sent impune, o per l'esgotament del procés. Sense anar més lluny, a Barcelona fa uns dies es va detenir per primer cop un home gràcies al gest internacional d'auxili per violència de gènere (es fa obrint la mà, amb el palmell mirant cap enfora, amagant el polze dins el palmell i finalment doblega els altres quatre dits damunt del polze, fent la forma d'un puny). L'home a les poques hores va acabar en llibertat, de manera que la lectura que es fa és que aquella dona el tornarà a tenir a casa.
La violència psicològica deu ser la més difícil de visibilitzar.
És un gran problema perquè com no hi ha sang, no hi ha delicte. Molt pocs casos dels quals arriben al jutjat són favorables a les dones. Per això moltes dones no volen denunciar i fan un pas enrere. S'hauria de formar els especialistes en violència del jutjat per incidir en la importància de la violència psicològica i s'hauria de canviar el sistema perquè les víctimes han d'explicar el seu cas a mil espais diferents com ara a la seva metgessa, als jutjats, als mossos, a l'administració, a la psicòloga... Això és doble victimització. Algunes dones fins i tot opten per la via del suïcidi. Aquestes morts també són feminicidis, però no es comptabilitzen com a tal i caldria que la llei els incorporés, tema que actualment s'està treballant.
Lorena Del Amor