El granadenc Xavier Segarra va sortir fa 15 mesos de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès després d’estar ingressat per Covid durant tres setmanes. Va ser un dels primers penedesencs afectats per aquesta greu malaltia que s’ha endut moltes vides des de l'eclosió de la pandèmia, el març de 2020.
Com es troba després de superar la Covid?
Doncs afortunadament en perfecte estat de salut física i mental, que no ho oblidem, també ha estat un dels patiments i patologies no gaire explicats. Ara faig vida normal i ja estic vacunat. Als pacients de Covid que hem estat de forma intensiva internats a l'hospital acostumen a injectar-nos només una dosi-recordatori, que diuen que és suficient, ja que sortim suficientment inmunitzats després de la convalescència.
Com creu que es va encomanar?
A la familia tots la vam passar. Va començar pels fills i la dona i després em va tocar a mi.
Com es va adonar que la tenia? Quins síntomes presentava?
Vaig passar cinc dies amb 39 graus de febre. Aleshores la meva doctora em va dir que anés a l'hospital de Vilafranca a fer-me unes plaques i ja no em van deixar sortir. Em van dir que estava molt greu, que tenia una pneumònia aguda.
Quant de temps va estar ingressat a l'hospital?
Fins a principis d'abril. Vaig estar ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) en una planta habilitada especialmente per a malalts Covid, tipus box. Aleshores era un dels primers pacients afectats per una malaltia molt desconeguda, així que hi havia molt desconeixement i pocs mitjans. Recordo que el doctor Miquel em va fer proves i un tractament experimental amb unes pastilles per tal d'intentar incrementar la meva capacitat pulmonar. M'havia de prendre una trentena de càpsules al dia. El pitjor era que no tenia cap contacte amb la familia. El metge era qui els trucava i els explicava com estava.
Quin va ser el moment més dur?
Hi va haver un moment en què vaig pensar que anava a morir, perquè el mal que em feien els pulmons era enorme. Vaig perdre tota l'esperança i vaig arribar a pensar que no calia allargar el patiment. Tanmateix, el doctor em va dir que per sortir me'n havia d'animar-me i tenir voluntat de millorar. El dia següent vaig tenir un canvi d'actitud mental, i a poc a poc, la febre va anar baixant. Quan vius una situació així t'adones de la fragilitat de la vida i que cal aprofitar-la al màxim; valores més les petites coses i el contacte amb els teus.
Ha hagut de continuar el tractament experimental que va prendre en l'estada a l'hospital?
Afortunadament no. En sortir de l'hospital em van retirar la trentena de càpsules diàries que vaig prendre durant l'estada. El meu metge de cures intensives, el doctor Miguel, em va fer una recomanació: que cada dia camini entre una i dues hores perquè qui mou les cames, mou el cor, i de passada, el sistema circulatori funciona i ajuda a minimitzar qualsevol risc de trombosi. I això és el que faig cada dia.
A un de cada dos pacients que ha tingut Covid li han quedat seqüeles. Quines són les més habituals?
Les més característiques són pèrdues importants o dèficit dels sentits del gust i l’olfacte, però també poden sortir deficiències en d’altres òrgans: fetge, ronyons, melsa, risc de tensió arterial, cor, fatiga, pèrdua de capacitat pulmonar, dolor a les articulacions, problemes de coagulació, etc.
Sortosament jo no he patit cap seqüela després de sortir del centre hospitalari, però sí que puc confirmar que no a tothom li ha passat el mateix, segons em comentaven infermeres de l'Hospital Comarcal que em van atendre, per cert, de forma meravellosa i molt professional, que és el més important en absència de la família, sobretot pel tracte humà, que mai oblidaré.
Alguna recomanació per als lectors?
Doncs que apliquin el sentit comú. Siguem prudents, seguim les mesures i recomanacions de Sanitat, especialment pel que fa a les mascaretes, la ventilació dels locals, evitar les aglomeracions i barrejar bombolles diferents, si es pot. Continuem amb els bons costums adquirits durant aquesta època anterior. Això, és clar, no treu que, de mica en mica, no poguem reprendre la nostra vida normal i anar a un restaurant o a veure un espectacle més sovint, ara que podem, però, cal recordar sempre que cal fer-ho amb sentit comú i responsabilitat. Ho diu algú que ho ha conegut i viscut en primer persona.
Caldria una major conscienciació?
Caldria, com en altres temes, fer difusió a les escoles i instituts perquè pensessin que una persona, sigui de l'edat que sigui, pot portar a casa seva la Covid-19 i transmetre-la a la família. Recordeu que una de cada dues persones que han sobreviscut la malaltia passen sis mesos o més amb seqüeles o bé en tractament. Voldria que els lectors prenguin nota de les conseqüències de la irresponsabilitat que pot portar contagiar-se o contagiar, que en alguns casos, poden ser irreversibles.
Olga Aibar