La històrica remuntada del F.C.Barcelona dimecres de la setmana passada a la Champions ha donat molt a parlar. Sobre aquest increïble partidàs n’hem parlat amb una de les periodistes que el van cobrir aquell dia, la penedesenca Helena Condis. Condis és locutora de la Cope, col·laboradora al programa Esport Club del canal d'esports de TV3, Esport3 i a Los lunes al gol de Gol TV, entre d’altres.
Com vas viure la retransmissió d’aquest partit tan emocionant?
Va ser al·lucinant i brutal viure-ho en directe i veure la gent com embogia. Vaig veure Piqué que estava en xoc, i que es fregava els ulls, i la veritat és que jo des de la meva posició no m’ho creia. He de dir que no era de les optimistes, ho he de reconèixer, ho veia com una gesta impossible. És veritat que el vestidor i Luís Enrique hi creien, però és que em semblava que era una cosa molt complicada, i més veient el partit que vam viure a París. De fet, va ser brutal veure el canvi que ha fet el Barça en només tres setmanes...
A què l’atribueixes?
Luis Enrique els va rearmar anímicament, ha agitat l’equip amb aquest canvi de sistema i va ser una resposta extraordinària dels jugadors, sobretot Neymar, que es va posar l’equip a l’espatlla i de Sergi Roberto, que és el jugador del planter per qui va apostar Luís Enrique, i que li va donar el gol a l’últim moment, quan feia temps que no marcava ni un gol des de juvenil.
Gairebé ningú pensava que aconseguirien guanyar. Fins i tot alguns periodistes i mitjans deien que ja havien perdut, just quan s’arribava al minut 90. Una situació una mica estranya, si més no.
És que va ser una remuntada en set minuts. Hi havia molta gent que estava marxant del Camp Nou els últims deu minuts perquè veien impossible que es donés aquesta remuntada. I, quan Neymar va marcar el quart gol, moltíssima gent, que estaven seguint el partit per la ràdio van tornar a entrar a l’estadi, malgrat que els de seguretat de l’estadi els deien que no podien entrar. Va ser brutal també veure com Neymar, amb molta sang freda, tirava el penal i després li posava la pilota a Sergi Roberto i aquest l’empenyia cap a dins amb una fe que era casi sobrenatural. És un partit que és casi impossible que algú pugui oblidar i em sap molt greu pels culers que van marxar deu minuts abans perquè s’ho van perdre.
Una remuntada que no s’havia fet mai a Europa.
Sí, passarà a la història perquè mai ningú ho havia aconseguit abans a Europa. Quedarà per sempre en el record de molts. Jo segur que no ho oblidaré mai.
Va ser un esclat d’alegria.
Recordo que Piqué li deia a Rakitic: “esto es lo más gordo que hemos hecho nunca”, les abraçades del tècnic amb els jugadors, tots saltant a la una, Neymar resant, va saltar un espontani al camp a abraçar Andrés Iniesta, el capità va regalar la samarreta. També hi ha una imatge molt curiosa i és que Messi i Suárez són molt superticiosos i Pepe Costa tenia una llimona a la butxaca. Quan va acabar el partit, Suárez va anar corrent a la banqueta i li va dir: “dame el limón” i els dos miren la llimona embadalits i tots els seus companys també. Per tant, imagino que la llimona intentaran conservar-la fins al final de temporada.
Una de les imatges que ha donat la volta la món és la de Messi a la grada, de cara al públic, amb la mà al cor.
Leo Messi es va emocionar com mai. Hi ha una imatge en què s’abraça amb Luís Enrique i està a punt de plorar. És més culer que ningú. La imatge que està ell celebrant el gol de Sergi Roberto, pujat dalt d’una tanca publicitària colpejant-se l’escut és una clara demostració que Messi s’estima el Barça. Jo no tinc cap dubte, que en unes setmanes, s’anunciarà la seva renovació i que l’argentí es retirarà al Barça. És mol bon senyal veure com celebra el gol, com sent els colors, per les ganes que té de seguir guanyant, i anar tots a la una. De fet, ell escrivia al seu Facebook: “Si creemos y lo damos todo, nada es imposible”.
Què et sembla que a tot el món se celebri la victòria del Barça menys als mitjans de la caverna madridista, que només parlen de l’àrbitre?
Jo entenc que a Madrid els fa mal que el Barça hagi guanyat perquè tothom els donava pràcticament per eliminats. Ja ho deia Piqué que el rival passaria una mala nit però l’endemà tornaria a sortir el sol. Molta gent ara culpa els àrbitres. A mi no m’agrada gens parlar ni dels arbitratges ni dels col·legiats perquè és un debat llarg, i que té lloc pràcticament cada setmana, que m’agrada molt més centrar-me en el futbol. Però entenc que a un tipus de premsa, i especialment a Madrid, hagi pogut doldre i s’hagin volgut destacar altres coses. Però també veig que hi ha mitjans que han reflectit la realitat i és que el Barça ha aconseguit una remuntada històrica.
Què creus que passarà amb l’equip quan Luís Enrique ho deixi?
Des que va anunciar que deixava el Barça, el dia després de l’Sporting de Gijón, veig el tècnic més alliberat, com si s’hagués tret un pes de sobre, i també els jugadors. Aquests tios són molt professionals, molt competitius, i no els afectarà que un tècnic no segueixi o que en vingui un de nou perquè ells porten a la sang competir i guanyar títols. Ara, la seva obsessió és anar a per tots els títols, i després, vingui l’entrenador que vingui, segur que seguiran igual. No crec que abaixin els braços ni que canviï la situació perquè marxi.
Olga Aibar