El divendres 2 d'octubre es va inaugurar l'exposició ESTATAMBESTAT/ESTATCONTRAESTAT, de l'artista Xavier G-Solís, que es podrà visitar fins el 8 de novembre a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca de dimecres a divendres, de 17 a 20h; els dissabtes, de 18 a 20h i els diumenges de 12 a 14h. La mostra estava programada per al mes de març però es va haver de posposar per l'estat d'alarma que es va decretar arran de la pandèmia de Covid-19.
Està formada per diferents elements artístics que van des de la vídeo creació, la performance, l'escultura, la instal·lació i el gravat. Tots ells tenen com a eix vertebrador l'ús simbòlic de la sabata usada amb la qual expressa la seva manera de plasmar l'opressió i les desigualtats del món contemporani.
Xavier González-Solís Bou, va néixer a Barcelona el 1962. És artista visual, llicenciat en Filosofia i Tècnic Superior en Escultura. Al 1986, amb dos companys, va fundar la Cooperativa La Plana, Centre Rural d'Acolliment i Cultura a Santa Maria d'Oló (actual Fundació La Plana). Al 1992 va guanyar les oposicions de professor de filosofia a secundària i va exercir la docència paral·lelament a la dedicació a l'art visual. L'any 2005 va prendre la decisió de dedicar-se exclusivament a la seva obra, que utilitza l'escultura, l'obra gràfica, la fotografia, el vídeo, la performance i culmina en instal·lacions. Ja fa deu anys que té instal·lat el seu taller a la Rovira Roja.
Per què ha escollit aquest nom per a l'exposició?
El nom és una mica enrevessat perquè té una doble lectura, l'aparent i la fonètica, que només qui sap català pot entendre. Si es llegeix en veu alta, sóna “Estat embastat i Estat contrastat”, en comptes “d'Estat amb Estat i Estat contra estat”.
Quin tipus d'obres s'hi poden veure?
Treballo amb els fantasmes en el sentit psicoanalític, és a dir amb els conflictes, pors i tensions internes. En aquesta exposició hi ha fantasmes col·lectius, però també personals, per exemple el sabre que utilitzo en una de les obres era del meu pare. Ell era químic i va fer milícies com alfères, a l'exèrcit espanyol, i el seu sabre era a casa. Està desgastat i travessa nou espardenyes dels balladors de la Festa Major de Vilafranca, entintades amb els colors de la senyera. L'obra es diu 12 de febrer de 2019, que és quan va començar el judici del procés. D'alguna manera molts sentíem que la sentència estava escrita aquell dia, i que tot plegat era una pantomima.
També hi ha un mòbil de la sentència, en forma de creu, realitzat amb materials de la construcció, i hi ha penjats gravats de sabates de color carbassa i negres fets amb una piconadora. Es diu 2019-2032, l'any en què acaba la condemna més llarga emesa al judici del procés. És un mòbil conceptual, contemporani, que es desequilibrarà quan es despengin els gravats de color carnassa. A la mostra també hi ha obres que parlen d'Europa i dels seus valors actuals.
Per què utilitza sempre sabates en les seves obres?
Va ser un procés deductiu que vaig començar fa 25 anys. Jo buscava un volum que fos molt proper, accessible, universal, constant a nivell social, i que tingués una profunditat històrica molt potent; per això vaig acabar escollint les sabates. Però més que l'element en si, el que m'interessa és el concepte de les sabates. Consultant i documentant-me sobre la seva història, vaig veure que fa molt poc que anem calçats i que és quelcom que ha representat el domini, en estar a sobre del món. Vaig descartar d'altres objectes que també ens representarien com a humans, però em va semblar que, com les sabates, n'hi ha pocs.
D'on les treu?
Al principi vaig posar anuncis amb targetes als museus, demanant-les, després ja me les enviaven artistes i escriptors , coneguts i amics, i ara me n'arriben de tot arreu.
És un objecte molt personal.
És molt curiós quan et donen sabates, perquè a la gent li fa cosa que estiguin molt usades, però és precisament quan més m'interessen, perquè la personalitat i la biografia que han recorregut amb elles queden impreses en les sabates i quan hi poso escaiola a dins, el resultat és un buidat, una escultura objectiva d'aquesta biografia, que mostra el desgast interior.
Per què ens costa tant desprendre'ns de les sabates?
Perquè reconeixem en elles una etapa viscuda, i quan n'encetes una altra i ja no t'hi reconeixes, les llences. Amb la roba també passa, però quan te la treus la forma es perd.
Abans ha dit que utilitza la picanadora per a fer algunes de les teves obres, un fet que sorprèn.
Utilitzo aquesta tècnica perquè conceptualment és molt adient pel que vull explicar. És una tècnica molt bèstia i delicada, en la qual has d'anar molt ràpid, perquè és a l'aire lliure i depèn molt de l'època de l'any i dels elements.
Olga Aibar