Aquest cap de setmana, l'Ajuntament de Vilafranca organitza una nova edició d'Obrim Vilafranca. Es tracta d'un esdeveniment on diferents cases singulars del municipi obriran les portes per deixar entrar els visitants, sota reserva prèvia. Aquesta serà la tercera edició i es mostraran un total de 16 edificis. És una oportunitat única per visitar aquests espais, els quals acostumen a estar tancats, i conèixer de la mà dels propietaris una mica de la història de l'habitatge.
Aquesta setmana hem parlat amb Fèlix Juvé, propietari de la casa Recasens Senyor de Posas, també coneguda com a Cal Posas, situada a la plaça de l’Oli, 4. Juvé va heretar aquest edifici del seu oncle i des de llavors, ell i la seva dona, Eugènia Ferre, s’encarreguen de cuidar aquest edifici, un dels més grans de Vilafranca, d’estil neoclàssic i amb un patrimoni únic.
Quins són els orígens d’aquesta casa?
Segons he esbrinat, Posas va ser un home molt important en la conquesta de Fraga, al segle XII, gràcies a les seves estratègies. Crec que va ser el comte de Barcelona qui, en agraïment, li va donar el títol de Senyor i va anar passant de pares a fills. De fet, els meus rebesavis ja portaven el títol de Senyors i jo sóc Fèlix Juvé Recasens, Senyor de Posas. Hi ha un lapsus molt gran i no sé en quin moment el senyor conegut com Posas s'ajuntà amb els Recasens, que són els que vivien en aquesta casa.
Què es podrà veure a la visita d’Obrim Vilafranca?
Nosaltres obrirem les portes i, com que és molt gran, té uns 1.900m2 construïts, es podrà veure la part original de la casa. Durant la Guerra Civil va ser bombardejada i una part va haver de ser restaurada. La part original, que és la que dona a la plaça de l'Oli, és la que es visitarà.
També hi ha un pati?
A la part del darrere hi ha un hort, d'uns 600m2. Antigament el carreró que actualment connecta la plaça de l'Oli amb el pàrquing del darrere de la biblioteca formava part de la casa. Abans era el camí que feia servir el carro que portava el raïm perquè a la casa hi ha un celler. Ja no es fa servir, però hi ha la premsa, la trepitjadora i altres eines.
Quins són els elements més especials de la casa?
Hi tenim un arrambador tèxtil pintat del segle XVIII que és una peça única a Vilafranca. També tenim una rèplica del Drac de Vilafranca en petit. La va construir el meu avi i sé que va sortir en alguna FM dels petits. Com a anècdota, també puc explicar que una vegada, en la processó del dia 30, dos membres de la colla del Drac van pujar a casa i el van treure pel balcó, li van posar dues piules i els dos dracs van petar alhora.
Quins comentaris heu rebut en altres edicions per part dels visitants?
Cal Posas sorprèn als visitants perquè la façana no té res a veure amb el que hi ha a l'interior. La part de fora no té res, és llisa i només es pot veure l'escut de Posas. Només entrar veuen una escalinata fins al primer pis amb graons de pedra i ja intueixes que l'aparença exterior no té res a veure amb l'interior. Els sostres de la casa tenen una alçada d'uns 5 metres i quan els visitants veuen les sales, els cortinatges, els tipus de mobles, l'alcova, etc. se sorprenen molt i els agrada.
Com vau reaccionar la primera vegada que us van proposar participar en aquest esdeveniment?
Abans de participar a l'Obrim Vilafranca ja col·laboràvem amb les visites que organitza l'historiador Josep Maria Feliu. Així que quan el Departament de Turisme de l'Ajuntament de Vilafranca ens va contactar vam acceptar de seguida, i aquesta ja serà la tercera vegada que hi participem.
Heu tingut alguna preocupació a l’hora de participar en aquesta edició marcada per la Covid-19?
La veritat és que no. El món ha de seguir i s'ha de continuar fent coses. Confiem en la responsabilitat de cada persona i creiem que no hi ha perill, perquè en aquest tipus de visites ningú toca res. Per als visitants tampoc hi haurà perill, perquè es compliran les mesures de seguretat i els grups seran reduïts.
Normalment viviu a Cal Posas?
No, quan més temps hi passem és els caps de setmana d'hivern. La meva dona i jo ens movem entre Riudoms, Reus i Vilafranca però de petit sí que vaig passar molt de temps a Cal Posas.
Com és viure en un lloc com aquest?
T'ha d'agradar, ser una mica sensible amb els objectes antics i dedicar temps a la seva restauració. A la meva dona i a mi ens agrada molt, i com que som artistes, possiblement tenim certa sensibilitat davant d'aquest fet. Ara ja estem jubilats, però la meva dona va ser joiera diplomada en gemmologia, i jo vaig ser pintor llicenciat en procediments pictòrics.
Lorena Del Amor