Durant el confinament, des d’Entrem, Grup Cooperatiu d’Inserció Laboral, es va realitzar una enquesta per valorar l’impacte psicosocial del confinament a persones de la Vegueria Penedès. Els autors són els psicòlegs Santi Domènech i la Neus Montaner. El primer és coordinador del Servei Prelaboral d’Entrem-hi des de fa deu anys i la Neus del servei d’acollida des d’en fa quatre.
Quan es va fer l'enquesta i durant quant de temps?
Santi: Es van acotar a 15 dies, del 14 al 30 d'abril, quan ja feia un mes que estàvem confinats i prevèiem que podien començar a sortir els primers símptomes en els enquestats.
Neus: És una qüestió que està relacionada amb la nostra feina, persones amb diferents problemàtiques que sabíem que ho passarien malament en aquest tipus de situació. Per això vam pensar en intentar fer una detecció del que passava. La idea era enquestar la població en general per veure la seva salut emocional, no només els nostres usuaris o les persones que ja tenen un tractament de malaltia mental. Volíem saber com quedava afectada i què feien durant el confinament. No és un estudi científic, perquè hem agafat una mostra aleatòria, per això vam fer una enquesta d'opinió.
A quantes persones vau entrevistar?
Santi: Unes 600 persones, una xifra que considerem prou significativa.
No la vau continuar durant més setmanes?
Santi: No, es concreta en aquests quinze dies, perquè ja vam tenir suficients respostes i perquè durant la segona setmana vam veure que ja baixava el nombre de respostes i ja es produïen canvis amb l’inici de la desescalada.
Neus: El mapa que volíem fer era d'aleshores, quan es va renovar l'estat d'alarma, que és quan la gent va fer un catacrac. El gruix de la problemàtica era en aquell moment, després la gent ja s'adapta o s'acostuma a la situació.
Quantes preguntes vau realitzar?
Unes 25, que es responien en uns deu minuts pel mòbil i eren molt fàcils de respondre. Una de les coses importants que hem vist és que l'aplaudiment als sanitaris que es feia a les 20h ha actuat com una mena de catarsi col·lectiva i ha complert la funció social d'estar fent quelcom. La gent se sentia molt impotent.
Quins símptomes presentaven els enquestats?
Santi: Hi ha hagut quatre símptomes molt clars: la tristesa, el desànim, la impotència i l'angoixa, que han repercutit en l'insomni que han patit moltes persones.
Hi ha hagut diferències entre homes i dones?
Neus: Sí, les dones han fet més activitats comunitàries, un fet que passa sempre i que ara s’ha reforçat. L’exemple més clar ha estat a l’hora de fer màscares i bates, però també en ajudar els veïns o la gent més gran.
Santi: Les dones han aplaudit els sanitaris un 9% més que els homes, i han ajudat un 6% més els veïns. Un 29% dels homes han dit que no han fet res pels altres i en canvi en el cas de les dones només ha estat un 13%.
Quines activitats han fet durant el confinament i com ho han gestionat?
El 60% dels enquestats ens van dir que el que més havien fet era mirar pel·lícules i sèries, després netejar i endreçar la casa, fer activitat física, i realitzar videotrucades.
Em pensava que s’haurien fet més videotrucades per estar en contacte amb els familiars i amics.
Neus: Les videotrucades les han utilitzat més les dones que els homes. De fet totes les activitats de l’àmbit de la comunicació i de comunitat. Els homes s’han dedicat més a mirar les notícies o a tasques més individualistes. Això no vol dir que els hagi anat ni millor ni pitjor, perquè això no ajuda a reduir l’angoixa o l’ansietat, al contrari, perquè incrementa l’insomni. En canvi, les persones que, al final del dia, es dedicaven a fer activitats comunitàries o videotrucades, això els ajudava a reduir els nivells d’ansietat.
Santi: També hem trobat que els que percebien que tenien més risc d’agafar la Covid-19 no veien pràcticament la televisió.
L’enquesta estava adreçada a persones de totes les edats? I hi havia moltes diferències en com han viscut el confinament en funció de l’edat?
Neus: La vam fer a persones a partir dels 16 anys. La gent d’entre 55 i 65 ho portaven bastant bé, són qui feien més activitats o llegien més, un fet habitual, que s’ha confirmat durant el confinament. Als majors de 65 en general els va donar més per la tristesa perquè no podien veure els fills o els nets. Un 86% dels joves s’han dedicat més a mirar pel·lícules i sèries, i hi ha una diferència del 27% respecte als d’entre 35 i 44 anys, que són els que menys temps hi han dedicat perquè tenien altres coses a fer: els nens, la feina, netejar, etc. Els més joves també han dedicat més temps a fer activitat física i els més grans a llegir o fer altres activitats.
L’impacte del confinament és temporal o pot deixar petjada?
Sí, en pot deixar. El confinament sol ser més mental que físic. Hi ha gent que ha tornat a treballar, però segueix confinada mentalment. Veus gent que no se t’acosta, que va amb por, amb distàncies exagerades de seguretat i s’irriten molt amb la gent que no compleix les normes. Aquesta gent ho està passant fatal, perquè segueixen confinats mentalment.
Olga Aibar