Ramon Riera és el president del Consorci de Promoció Turística del Penedès des del 24 de juliol de l'any passat. Va ser regidor de Torrelavit per CiU (ara Junts per Catalunya) del 1999 al 2006 i alcalde del 2006 al 2019. Actualment continua com a regidor ara a l'oposició. Diputat adjunt de Turisme a la Diputació de Barcelona del 2013 al 2015 i Assessor de l'Àrea d'Espais Naturals (2015-2019), també és conseller al Govern del Consell Comarcal de l'Alt Penedès des de 2019.
El 30 de gener es va presentar al Vinseum el Pla d'accions 2020 del Consorci de Promoció Turística del Penedès. Quins són els reptes principals?
La nostra feina i objectiu principal és posicionar la nostra destinació, que és el Penedès. Durant la presentació de la nova marca, més enllà del disseny, que és modern, es va evidenciar que el canvi principal és que parlem del Penedès, de destinacions, no parlem ja d'EnoturismePenedès. Cal que quan es pensi en la comarca, el primer que et vingui al cap és un lloc per fer-hi coses, per descobrir, per passar-s'ho bé, per anar-hi a fer experiències gastronòmiques, enològiques, esportives, etc. Per posicionar la destinació has de garantir que les infraestructures estan preparades per poder fer la màxima acollida possible al viatger. Un altre dels objectius és que els viatgers visquin una bona experiència, que no es trobin que hi ha una massificació.
A finals de l'any passat es va inaugurar una nova xarxa d'autocaravanes a la comarca. És un segment de mercat que faltava per explorar?
És un tipus de turisme que no teníem i que cada cop va a més. Hi ha força demanda de famílies i gent jubilada, sobretot estrangers. És un nínxol segment que faltava, no només al Penedès, sinó a la resta de Catalunya, on hi ha un cert dèficit d'aquest tipus d'infraestructres. Aquestes dotze àrees que es van inaugurar fa pocs mesos tenen una bona afluència i hi ha interès de més municipis i també de privats per incorporar-se a la xarxa. Sens dubte, és una oportunitat més per posicionar el Penedès.
D'on prové el turista penedesenc?
És bàsicament nacional, però també venen de fora, de països com Amèrica del Nord, França o Bèlgica. Hi ha uns fluxes que es van reforçant, però tenim clar que primer ens han de conèixer els que tenim més a prop. Són centres concèntrics que es van eixamplant i, aleshores, arribem a la internacionalització. Això ho fem alineats amb les administracions com la Generalitat o la Diputació sota la promoció de destinació Barcelona. Ells, a través dels seus laboratoris d'observatori de visitants , saben quins són els mercats que tenen més interès en nosaltres i programen accions de promoció turística, on des del Penedès mirem de ser-hi present.
I troben on allotjar-se? Perquè l'oferta hotelera és minsa.
Això no és veritat perquè el turista no entèn si estem a l'Alt Penedès, al Garraf o al Baix Penedès. Estem a prop de Barcelona, amb unes comunicacions fantàstiques amb Vilanova i la Geltrú, Sitges i Barcelona ciutat. Allotjaments en té. N'hi ha . El que es vol quedar aquí, al territori, té una oferta concreta més àmplia en hotels a la zona costanera, però molta i alhora àmplia, en cases rurals i allotjaments singulars, que són esplèndides, en diferents zones d'interior. Hi ha diversitat i varietat d'oferta perquè poguem donar resposta a les diferents necessitats que té cadacú.
Quin impacte econòmic té el turisme al territori?
Les xifres es valoren a partir de l'impacte que generen al sector, en visites a museus, cellers, hotels, restaurants, etc. El mercat és viu, has d'anar amotllant-te a la demanda que hi ha. Crec que el sector ho ha entès. L’increment d'empreses de serveis turístiques, nous allotjaments etc.. en són un bon indicador. Jo penso que el turisme té molt de recorregut a la comarca. No és el principal motor, però se suma als que ja tenim i, per tant, ens ajuda a diversificar. Juga amb el paisatge, la producció, les tradicions, la cultura, que si volem apostar-hi, l'hem de preservar.
Ja que parla de paisatge, què n'opina de projectes com el del polígon de Sant Marçal-Can Vies que han comportat tant de debat al territori?
Totes les coses ben fetes són importants i necessàries. El que hem de saber és conviure-hi i fer-ho bé, tant a nivell d'inversions industrials com a nivell d'infraestructures. Hi trobariem bons exemples arreu del món. Si les coses es fan estudiades, a consciència i bé ens beneficien a tots, sinó estaríem encara vivint en una cova. Hem de ser respectuosos amb el paisatge, però s'ha de saber conviure, i això és responsabilitat de tots. No podem tancar-nos al progrés. Solucions tècniques hi són, s'han de buscar les que són més adients, les millors i més respectuoses.
Olga Aibar
Fotos: Fèlix Miró
