La torrelavitenca Aina Roglan, de 16 anys, estudiant de primer de Batxillerat al Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní, va ser una de les finalistes de la segona edició del programa MasterChef Junior de TVE, que es va emetre entre els anys 2014 i 2015. Des d’aleshores, no ha deixat de fer presentacions i de participar en programes de cuina de televisió i ràdio, assistir a fires gastronòmiques i fins i tot ha escrit un llibre: Cuina amb l'Aina i converteix-te en un super xef, prologat pel famós cuiner Jordi Cruz. Aquest diumenge, a les 13h, protagonitzà un showcooking durant la Festa del Xató de Vilafranca.
Què prepararàs aquest diumenge?
Faré la reinterpretació d’un plat, uns daus de bacallà confitat amb salsa de xató. No farem tot el plat, sinó només la salsa, i jo li donaré el meu toc personal per fer-lo completament diferent.
A quina edat vas començar a cuinar?
Als set anys. El meu pare és un autèntic crack, no té cap tipus de formació culinària, però fa uns plats originals i molt bons, sempre de cuina tradicional. Des de ben petita sempre estava al costat dels meus pares, he vist el que feien, m’han ensenyat, amb un ganivet molt petit, a tallar un all i, a partir d’aquí, qualsevol altra cosa. És qüestió de perdre aquesta por generalitzada que hi ha que els nens cuinin, que no sóc capaç de comprendre, perquè la cuina és un món molt bonic i s’ha de saber transmetre als infants, perquè si no arribarà un dia que, quan s’hagin d’independitzar, només sabran obrir un paquet i posar-lo al forn o al microones, fet que és una pena, tenint una cuina mediterrània i uns productes tan bons com els que tenim, que s’han de saber aprofitar al 100%.
Volies controlar el que menjaves.
Jo sempre he estat molt especial a l’hora de menjar. M’agrada controlar el que hi ha als plats i aquesta va ser una forma de saber el que em posaven als purés. I a partir d’aquí vaig començar a enamorar-me de la cuina i vaig fer cada vegada coses més elaborades, vaig atrevir-me més i em van anar ensenyant. Els pares sempre m’han guiat i ara, fins i tot, fem debats a casa sobre què hem de posar. Els campaments MasterChef també m’ha ajudat molt, i ara, fins i tot, sóc capaç de dir als meus pares com han de fer els plats.
Programes com MasterChef Junior han ajudat molt a la difusió i a la iniciació dels infants en la cuina?
Sí, ajuden moltíssim perquè al principi va ser MasterChef d’adults i després el Junior; també hi ha programes de cuina al migdia, a la nit, un canal de cuina, etc. Tot això s’està potenciant molt. Tot això ajuda en aquesta tasca de pedagogia tan important.
Ara hi ha més conscienciació en allò que es menja?
Sí, tot el tema de la salut, la conscienciació sobre l’alimentació correcta i adient té més importància avui en dia. Als nens se’ls ha de transmetre la cultura del nostre territori, la gastronomia local. Jo estic encantada de fer de nexe entre la gastronomia i els nens. És una experiència molt xula poder transmetre als altres els petits coneixements que tinc, i més si són gent més o menys de la meva edat.
Com portes la fama? T’ha suposat algun canvi respecte als teus amics o companys de classe?
La fama és relativa. Jo sóc una persona del Penedès, que s’estima la seva terra i que sempre que pot tenir alguna cosa a veure amb ella estic encantada de fer-la. En el moment en què es va emetre el programa sí que hi va haver més rebombori a tota l’escola. El que més em sorprèn és que hi ha nens molt petits que em reconeixen i sempre em saluden i em pregunten coses i això a mi em fa molta il·lusió. Que la gent se’n recordi de detalls em fa molt feliç, perquè, si se’n recorden, vol dir que els va agradar el que els transmetia.
Has pensat de dedicar-te a la cuina o vols estudiar una altra carrera?
De moment estic pensant temes per al Trec (Treball de Recerca de Batxillerat). M’agradaria enfocar-lo en el tema de la cuina, bàsicament perquè ho has de fer d’una cosa que t’apassioni i no hi ha cosa que més m’agradi i, a partir d’aquí, serà qüestió de buscar alguna cosa. Tot allò relacionat amb els mitjans de comunicacaió m’apassiona. Sóc feliç davant d’un micròfon o d’una càmera. Per això podria ser que busqui alguna cosa relacionada amb el periodisme o, si no, amb el món de l’empresa. Sóc una persona amb molt de caràcter. M’agrada molt dirigir, portar grups. Tot el tema administratiu, màrqueting o alguna cosa així seria el meu àmbit o, si no, un grau relacionat amb la cuina, com els que fa la Basque Culinari Center. Des de l’escola sempre ens aconsellen, ens diuen cap a on podem tirar. S’han de mirar totes les opcions i veure el que encaixa més amb mi.
Olga Aibar
