L’any 1994 es va fundar el primer equip femení de futbol de la comarca i l’any següent es va inscriure a la Federació Catalana. L’Ester Torrens va ser la pionera i la que es va adreçar a Josep Fenollosa, director esportiu de l’FE Atlètic Vilafranca, amb la proposta de crear un equip de noies. Ell, mig de broma, li va dir que si a finals de setmana havia reunit unes 10 o 12 jugadores, les deixaria entrenar.
El club ha volgut commemorar l’efemèride i celebrar els 25 anys des que es va crear l’equip. Ja s’han celebrat diverses activitats i encara se n’organitzaran més fins al juny.
Aquesta setmana hem parlat amb una de les primeres jugadores del club, la Patty Sogas, i amb l’actual coordinador del femení, en Raimon Llosas.
Com van ser els inicis?
Patty Sogas: Van ser durs perquè el club no podia assumir un altre equip i ens tocava jugar al que nosaltres anomenàvem "camp de les cabres". A més, al principi no teníem entrenador, sinó que venia algun dels nois del juvenil i ens preparava. També ens ho havíem de pagar tot, buscar patrocinadors, portar les pilotes de casa i tampoc teníem equipament.
El principi va ser com una prova perquè la majoria de nosaltres mai s'havia posat unes botes de futbol, fins i tot els botiguers s’estranyaven que les noies anessin a comprar botes de tacs.
Com reaccionava la gent quan explicaves que jugaves a futbol?
PS: Suposo que no s'ho creien. S'estranyaven força perquè abans no era habitual. El futbol femení era molt residual i poca gent el coneixia.
Ara, en canvi, s’ha fet molt popular. Quants equips femenins hi ha al club?
Raimon Llosas: Sí, ara tenim sis equips diferents. Hi ha dos alevins, dos infantils, un juvenil i el sènior. En total comptem amb unes 80 jugadores.
Quan es van començar a interessar més les noies per jugar a futbol?
RL: Sobretot en els darrers cinc anys, a causa del boom del paper de la dona dins de l’esport. Hem passat de tenir un equip a cada categoria a gairebé doblar-los tots. Les noies comencen a jugar cada vegada més petites. Antigament no començaven fins als 15 anys perquè no estava ben vist i ara amb 6 o 7 anys, pràcticament igual que els nens. Això és important perquè agafen els conceptes més ràpidament i tenen una evolució millor.
Hi ha pocs equips a la comarca que tinguin equips de futbol base femenins. Què implica això?
RL: Sí, només estem nosaltres i el Mas Catarro. Nosaltres podem donar seguretat a les noies perquè saben que podran anar pujant de categoria fins a arribar al sènior. En canvi, si no tens base, hi ha el perill que les jugadores hagin d’abandonar el club.
Això ens permet ser el club referent de la zona. De fet, de les 80 noies que tenim, moltes venen tant de la comarca com dels voltants.
Com creieu que heu aconseguit mantenir l'equip al llarg del temps?
RL: Aconseguir això ha estat el més important. Hi ha persones que s’han dedicat al femení i hi han dedicat molt d’esforç. Han aconseguit millores per a elles i les màximes facilitats possibles. Al final, moltes de les noies vénen de fora de Vilafranca i els partits es juguen molt més lluny, el que es tradueix en un cost més elevat. També hem tingut una ajuda econòmica important amb la campanya Orgullosa de la Federació, ja que vol impulsar el futbol femení.
Quina és l’aposta del club?
RL: El més important per a nosaltres és seguir tenint una bona base i que les nenes vagin creixent aquí al club. Volem que el primer equip estigui format per noies de la casa, que és el que tenim ara.
Quin és l’objectiu esportiu del sènior femení?
RL: Ara mateix el nostre equip sènior juga a la màxima categoria catalana. El nostre objectiu és seguir treballant i formant jugadores per arribar a l’equip sènior i poder tenir un equip competitiu amb noies de casa.
Com heu celebrat els 25 anys del femení?
RL: Vam organitzar les jornades #JoFutFem i vam crear un logo per celebrar els 25 anys. Al novembre vam fer una trobada amb el primer grup de jugadores i el club els va regalar la samarreta que portaven quan jugaven. Ara estem preparant els actes de final de temporada. Volem organitzar un torneig de futbol base femení i volem fer una trobada amb totes les exjugadores del club. També volem convidar tècnics, aficionats, entrenadors, i totes les persones relacionades.
Com us vau sentir en l’homenatge?
PS: Va ser molt emotiu perquè vam ser al camp gran, on mai ens deixaven jugar. Va ser com curar la ferida de l'esforç inicial. Totes ens vam sentir molt contentes i amb la satisfacció de saber que vam fer bé d’iniciar l'equip i que s'ha mantingut en el temps.
Lorena Del Amor
