El periodista Joan Beumala (Vilafranca, 1964) és, des de desembre de 2019, el nou director de Ràdio Vilafranca i Penedès Televisió. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, postgraduat en Història Econòmica per la mateixa universitat, Doctorand en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra, i amb un màster en periodisme esportiu per la UAB, té una dilatada trajectòria periodística en diferents mitjans de comunicació d’àmbit nacional i local. Tot i que hauria pogut acabar fent d’historiador, la seva passió pel periodisme es va acabar imposant. De fet, quan encara anava a l’Escola Montagut, ja escrivia cròniques per al setmanari Tothom.
Què et va motivar a presentar-te a la plaça de direcció de la ràdio i televisió vilafranquines?
Jo soc un periodista tot terreny, que porto més de vint-i-cinc anys guanyant-me la vida escrivint a diaris i parlant per ràdio i televisió, i de sobte, en una època de la meva vida adequada per iniciar nous projectes, que se’m presentés l’oportunitat d’optar a dirigir una ràdio i una televisió, a més d'una pàgina web, em va semblar un repte apassionant.
Per això es van presentar tants periodistes al concurs públic?
Segurament. Crec que vam ser més de trenta. I et diré que, dels que vam quedar finalistes, qualsevol podia haver estat l’escollit i fer-ho bé.
Què creus que va pesar més en la decisió de la comissió de selecció, la teva trajectòria o el projecte que vas presentar?
Penso que va ser un tot. En qualsevol cas, jo als membres del tribunal els vaig dir: ‘si busquen una persona que es dediqui a fer números i a exercir una línia continuista, em sembla molt bé però no soc la persona que busquen. Si, en canvi, vostès necessiten algú que plantegi un projecte renovador, il·lusionant i d’equip, penso que soc l’indicat’. I va funcionar.
Com va ser l'entrada i el primer contacte amb la plantilla?
Penedès Televisió i Ràdio Vilafranca compta amb una plantilla de professionals excel·lents. La veritat és que m'ho han posat molt fàcil des del primer dia. Sí que soc conscient que puc projectar una imatge de periodista una mica agressiu i que això podia provocar algun recel, però estava convençut que no tindria problemes. I en aquest sentit, em sento molt còmode.
Què és el primer que vas fer com a director?
Recordo que en el discurs de presentació als meus nous companys i companyes, els vaig dir quatre coses. Primera, que ens ho passaríem molt bé, perquè la nostra feina (que és creativa) si no es fa en un bon estat d’ànim, no es fa bé. Segona, que només els exigiria compromís i professionalitat, que és el mateix que jo m’exigeixo. Tercera, que volia parlar amb tots per separat i que valorava molt la iniciativa personal. I quarta, que jo només seria un bon director si era capaç de treure el millor d’ells mateixos.
Quin balanç fas d'aquest primer mes i mig de feina?
Estic molt content, perquè m’ho estan posant molt fàcil. Han canviat certes dinàmiques i, si més no per a mi, tinc la sensació que fa molt més temps que estem treballant junts, que el poc més d’un mes que fa que soc amb ells.
Ser molt comunicatiu és un dels teus mètodes de treball?
Per descomptat. Jo necessito comunicar-me amb el meu equip. Llibertat total, però m’agrada estar al corrent de tot. I gaudeixo molt fent els consells de redacció cada matí per decidir com estructurem l’informatiu, i les reunions amb els caps per valorar els nous projectes, i parlar i debatre idees amb tothom de la plantilla.
Quanta gent forma part de la plantilla actualment?
Som una vintena de persones, entre la ràdio i la televisió. Som un equip i el nostre sistema de joc és el PDF: pensar el que volem fer, decidir què fem i fer-ho. En aquest sentit, crec que hi havia ganes de canvis.
Quins són els teus principals reptes o objectius?
Potenciar els mitjans al màxim. Hem de crear una televisió i una ràdio modernes, que informin i entretinguin, al servei de la nostra gent i amb la voluntat de ser un referent imbatible al Penedès. Abans de ser director, tenia clar que la ràdio i la televisió de la meva ciutat, Vilafranca, tenia molt bons professionals, perquè els coneixia. Però, caram, cal que ho ensenyem bé. Cal lluir la nostra marca. Això penso que ha faltat i per això treballem.
Com ho penseu fer?
Hi ha molta feina a fer i, sobretot, potencial, és a dir, capacitat dels professionals que formem part de la plantilla, per fer-la bé. Això no és un objectiu a curt termini, d’avui per demà. Però en tres anys, hem d’haver experimentat un canvi radical. D’entrada, la primera prioritat és potenciar els informatius i les tertúlies diàries i apostar per dos pilar bàsics de la nostra programació, com són els castells i el vi, unes “matèries primeres” molt nostres i que han de ser les nostres marques. A partir d’aquí, són molts els programes de temàtica i gènere divers que estem pensant amb tot l’equip. Paral·lelament, tot el procés de canvi, va lligat a la transició imminent cap a l’alta definició. Com veus, estic tenint una entrada realment molt intensa. I m’encanta.
Olga Aibar
Foto: Fèlix Miró
