Foto: Fèlix Miró
El penedesenc Miquel Cartró va presentar dimarts de la setmana passada, a l’Auditori del Vinseum, el poemari eròtic La pell sobre el setí, el tercer de la trilogia que va començar l’any 2015 amb Amb la marina als ulls i que va continuar amb Festí (2017).
La presentació va ser orquestrada entre l’autor i l’actor Toni Regueiro. Plegats, van idear un espectacle que va comptar amb un rapsode, l’actor sadurninenc Xavi Mañé, tres ballarins- el Marc Fernández, la Teresa Serrat i la Maribel Martínez-, i la participació del pintor Pepe Andrade, que va crear un quadre en directe, que posteriorment es va sortejar entre les persones que havien comprat el poemari. També hi van intervenir la professora de literatura i crítica literària Anna Ruiz, i el psicòleg, terapeuta sexual i de parella Dani Borrell, autors del pròleg i l’epíleg del llibre, respectivament.
Miquel Cartró, de 58 anys, és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Va exercir com a professor de català per a adults i, posteriorment, va entrar a treballar a l’Ajuntament de Vilafranca en diversos departaments, on continua, ara a l’àrea de Serveis Socials.
Com et vas iniciar en el món de la literatura eròtica?
Jo sempre havia tingut el “cuquet” de llegir i escrivia per plaer, per consum propi. Vaig començar amb els contes. De fet, en sóc coautor de dos: Les flors del Sàhara i Amarg, dolç i suau, publicats per l’ACAPS Wilaia Alt Penedès. També vaig participar en recopilacions col·lectives com 99 poemes per a Nadal. Més tard, em vaig especialitzar en la poesia eròtica, perquè un dia em vaig adonar que amb el material que tenia podia fer un llibre. Així que vaig començar a seleccionar els que tenien una certa coherència, els vaig rellegir i retocar, i els vaig dur al professor penedesenc Pere Martí, perquè el llegís i em donés la seva opinió. El van repassar junts i el vaig presentar a diverses editorials.
No deu ser fàcil publicar poesia avui dia.
No, en alguna editorial ni tan sols em van respondre. Aleshores em van recomanar una editorial petita, l’actual Neopàtrida, que va confiar en mi, amb qui he publicat els tres poemaris que he fet. A mi em va agradar perquè tenia una col·lecció al darrere.
Què hi podem trobar a La pell sobre el setí?
Tracta sobre la iniciació d’una parella en les festes sexuals en grup o swingers. Els protagonistes fan un recorregut que comença en l’excitació de ser observats i desitjats, fins a participar activament en relacions múltiples, on descobriran límits i plaers de nous jocs sexuals. Amb aquest llibre em vaig documentar molt bé amb gent que havia participat en aquests tipus de jocs i en les pautes que se segueixen.
Quines diferències presenta respecte als teus anteriors poemaris?
En aquest introdueixo la música com un element més de l’erotisme i dels poemes. També jugo amb les pors i amb les mirades, buscant diferents punts de vista. El que escric, de vegades, inclou sexe explícit, però eròtic, no pornogràfic.
Durant la presentació, la professora Anna Ruiz apuntava que, amb ell, es clou una trilogia.
Jo no sé si es tant una claussura, perquè jo no puc deixar de pensar en el sexe, per tant, crec que no serà el darrer poemari eròtic que escriuré.
Com t’inspires?
La vida t’inspira. Cal anar-hi pensant i donant tombs fins que em ve una idea que m’agrada, i faig com un esquema, que vaig omplint. Un llibre és viu, pot ser que comencis pensant que anirà d’una manera i després la canvies, en funció de la línia o discurs que vull seguir. El difícil és picar la primera tecla, després ja va sortint. Suposo que cadascú té la seva tècnica, i la seva manera de fer les coses.
Parles del sexe d’una forma molt oberta. Això t’ha portat problemes o crítiques?
Jo no en tinc cap de problema i la meva parella tampoc. Cal deixar clar que el que es descriu en el poemari és una ficció. La gent ja em coneix i, si no, li ho explico. De vegades em sorprèn la gent d’edat avançada que ve que li signi el poemari.
Per quin motiu?
Perquè abans les intimitats no s’explicaven ni es comentaven i ara, en canvi, es parlen d’una forma més oberta, sense tants tabús, com els que hi havia abans.
Hi ha més llibertat?
Sí, i cadascú disfruta de la seva manera. La ment és l’òrgan sexual més important i poderós, per això és tan important. Si no estàs concentrat quan practiques sexe, no sortirà bé. L’important és gaudir-ne plenament, tant si estàs acompanyat, com si estàs sol.
En el llibre introdueixes diferents elements per aconseguir-ho.
Sí, hi apareixen sovint els talons d’agulla, les mitges, les brondes, la roba interior, la seda, els brodats, els pintallavis, les copes de cava, etc, elements, tots ells, molt suggerents i que conviden al plaer.
L’editor el recomanava com un bon regal per Nadal.
Sí, aquest és un llibre per regalar, disfrutar-lo, obrir-se a un altre univers, i a viure la vida d’una altra manera.
On es pot adquirir?
La gent que hi estigui interessada el pot trobar a la llibreria La Cultural de Vilafranca.
Olga Aibar