El sindicat Unió de Pagesos va celebrar diumenge al Morell (Tarragonès) els 45 anys de la seva fundació, que va tenir lloc el 3 de novembre de 1974 a la casa de colònies de Penyafort, a Pontons. Aquell dia es va concretar el treball de pagesos i tècnics de diverses procedències polítiques i socials “sovint compromesos en activitats culturals i moviments de l’església”, segons recull el llibre 25 anys de la Unió de Pagesos (1974-1999), d’Andreu Peix, publicat per Pagès Edicions l’any 1999.
Sobre aquest moviment camperol n’hem parlat aquesta setmana amb Josep Esteve, qui va ser coordinador comarcal d’UP durant més de quinze anys.
Quins van ser els orígens del sindicat?
Unió de Pagesos és hereva de l’antiga Unió de Rabassaires. Provenia dels moviments clandentins de l’època, molts dels quals polítics, com el Moviment Socialista Català o el PSUC.
La fundació va tenir lloc a Pontons. Per què es va escollir aquest lloc i quanta gent va assistir a aquella primera trobada?
El van fundar una vintena de persones de diferents punts de Catalunya que es van reunir a la casa de colònies de Penyafort perquè era un lloc de trobada habitual ubicat en un lloc estratègic i una mica aïllat. De la comarca hi havia una persona que no era pagès, el Fèlix Sogas, que va exercir de secretari. Aquell dia hi havia tanta gent a dins com a fora vigilant, perquè aquest tipus de reunions estaven prohibides durant el franquisme, i el permís que tenien de la casa de colònies era per a una trobada de boletaires. Hi van tenir un paper important els tècnics agrícoles com l’Agustí Villarroya o el Salvador Puig, l’actual president de l’Incavi, dos dels fundadors.
El nom es tenia clar d’entrada o va costar de trobar?
No; se’n van barallar diversos, entre els quals Unió de Treballadors del Camp, Unió Sindical Pagesa, Comissions Pageses, al final va sorgir aquest, que era més curt i el que més representava la idea del que es volia transmetre.
Quines són les bases del manifest fundacional?
El manifest fundacional recollia tres qüestions fonamentals: l’unitarisme, la defensa dels interessos econòmics i socials dels pagesos i la creació de quadres que asseguressin la continuïtat del moviment pagès.
Les idees que recull són encara vigents?
Sí, les idees encara són vàlides avui en dia perquè la situació de la pagesia és molt crítica i s’ha d’ajudar el sector.
No s’ha millorat la situació de la pagesia en 45 anys?
Estem gairebé igual perquè la pagesia està molt envellida, s’ha de rejovenir. Tot ha costat molt d’aconseguir. Al Penedès hi havia hagut gairebé un miler d’afiliats al sindicat. Ara, en canvi, estem al voltant d’uns 300. Fins als anys vuitanta el nombre d’afiliats havia anat creixent. Després, la llei de vida no perdona: la gent es fa gran i ens morim i no entren gaire joves. Aleshores la població agrària era d’un 10%, mentre ara no arriba al 2%. Tot estava per fer i tot era possible. Ara veiem que hi ha molts desenganys de tota mena.
Quan es van produir les primeres eleccions al camp?
Tots els sectors havien fet les seves eleccions, tant la patronal com els sindicats o els comitès d’empresa. Nosaltres no vam tenir eleccions al camp fins el 1994, vint anys després de la fundació del sindicat. A Unió de Pagesos les volíem per aclarir les coses ja que, fins abans de les eleccions, a Catalunya hi havia set sindicats agraris i, en el moment de convocar-les, en van quedar tres. Va ser un pas molt important en la nostra història. Anaves a una taula de negociació amb l’administració i exposaves els teus arguments i et deien que els altres sis sindicats no volien això, fet que era un desgavell.
Quan s’hi va afiliar vostè?
Quan vaig tornar de la mili, uns dotze anys després de la fundació del sindicat. Aleshores es va fer una tasca important d’anar pels pobles a presentar el sindicat amb cartells que deien “Cap poble de Catalunya sense la Unió de Pagesos”. Jo me n’enrecordo que a Sant Pau d’Ordal va venir el Pere Parera, de Gelida, que després va ser president del Consell Comarcal, i el Joan Casamitjana, de la Conca de Barberà.
Quan es va produir el primer congrés?
El gener de 1976 es va celebrar la segona assemblea del sindicat al monestir de Poblet i el primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.
Ara sembla que hi ha més unió sindical amb la situació que es viu al sector vitivinícola, almenys a les manifestacions que hi va haver al setembre.
Sí, abans el preu del raïm afectava més les cooperatives, però aquest any la situació ha canviat i afecta tothom. Això té a veure amb l’entrada de capital estranger als cellers, que miren més la rendibilitat.
Olga Aibar
