El cantautor Roger Mas (Solsona, 1975) és un dels tres artistes que participaran el mes vinent al festival Instants, promogut per Cellers Carol Vallès. Es tracta d’un cicle de tres concerts de petit format que se celebraran els dissabtes de juliol al capvespre al pati de celler subiratenc. El festival també comptarà amb la barcelonina Sara Pi i l’islandès instal·lat a Catalunya, i conegut pel programa de TV3 Katalonki, Halldór Már. La setmana passada vam poder parlar amb el cantautor Roger Mas, que presentarà el 6 de juliol el seu darrer treball, Parnàs.
Què podrem escoltar en el concert a Subirats, en el marc del festival Instants?
Una mica de tot. Es podran sentir els temes del meu darrer disc, en el qual faig un homenatge als poetes, musicant textos de Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia d’Anzizu,Toni Gol i Amadeu Vidal, però també faré un repàs a la meva trajectòria. Actuaré sol, sense els meus músics i, per tant, crec que serà una actuació més propera, en la qual potser recitaré algun petit poema entre cançó i cançó.
Com definiria el seu darrer disc?
Aquest és un dels discos que es van cuinant a poc a poc, amb els anys. Per això vaig esperar a tenir prou material per editar-lo. Té un aire diferent dels anteriors perquè es basa en poemes musicats, tot i que també inclou quatre versions de cançons tradicionals. Volia fer un disc fàcil d’escoltar, en la línia del cantautor clàssic, per donar més protagonisme als poetes, perquè la gent es pugui concentrar més en el que diuen. A diferència de les Les cançons tel·lúriques, que era un disc més mediterrani, aquí faig un homenatge al Parnàs, la muntanya grega que és la pàtria dels poetes.
Què tenen en comú els poetes que ha escollit?
Són tots de diferents èpoques , i molt diferents entre sí, però tenen interessos semblants.
Fa més de vint anys que va començar en el món de la música, com a cantautor, un fet complicat avui dia.
Sí, no és fàcil viure de la música. Ara tot s’escolta a Spotify i les teves cançons competeixen amb les de tot el món, però com a contrapartida, són més accessibles, perquè les pot escoltar arreu. Vint anys són molts. Podem dir que la bèstia és la mateixa. Potser ha perdut frescor, però ha guanyat en ofici. Quan era jove era més impulsiu i intens, tot sortia sol. Amb els anys s’intenta buscar coses més rodones, boniques, i profundes, a més de distreure’s de l’avorriment. Trobar el punt d’equilibri és el més divertit.
És reconegut com un dels cantautors de referència de Catalunya i com “la veu més bonica de la cançó catalana”. Què li sembla aquesta definició?
Sí, aquest és un sanbenito que em va posar un crític musical de La Vanguardia l’any 2001 i que gaudeixo com un regal, perquè, des d’aquell dia, visc de la música de forma professional.
El món de la música ha evolucionat molt en les dues darreres dècades.
Sí, en aquest temps les botigues de discos han desaparegut, per exemple. Ara se’n venen menys, però cada cop hi ha més públic als concerts. La gent aprecia més la música en directe, en la qual hi ha més al·licients, i en la qual la interpretaciói la proximitat amb el públic juguen un paper molt important. Per tant, el que es perd per un cantó, es guanya per un altre.
La proximitat i la interacció amb l’artista el públic l’agraeix.
I tant! Jo també estic molt agraït a la gent que ve als concerts i que se sap totes les cançons. Això és com una carícia, que enganxa. Jo considero que hem de ser sempre nosaltres mateixos. És com una relació de parella; has de ser tu mateix, però sempre escoltar l’altre. El públic és el 50% de la relació. L’has de mirar de complaure i fer-lo feliç, i si li fas cas, es nota. A mi, per exemple, m’agrada molt el pop i el rock, però he vist que el públic sembla més content quan em poso clàssic, així que no em costa res fer-ho.
Però els grans festivals i concerts acostumen a ser a l’estiu. Com es sobreviu la resta de l’any?
Molts són tot l’any. De fet, per a mi, l’estiu és l’època més fluixa pel tipus de música que faig. Ara hi ha més festivals indies, i d’altres tipus amb música més tranquil·la, tot i que també n’hi ha molts de potents de techno, dance i músiques més alternatives. Nosaltres anem molt amunt i avall durant tot l’any.
Com serà la gira de Parnàs?
Doncs tenim una vintena d’actuacions per tota Catalunya. A la comarca, ja vaig ser el 4 de novembre, a l’Auditori municipal de Vilafranca, i aquest mes he actuat durant el festival EVA, a la capella de l’Index de Sant Sadurní. El mes vinent hi tornaré, el 6 de juliol als Cellers Carol Vallès de Subirats, en el marc del festival Instants.
L’entrada de cada concert del festival Instants té un preu de 29 euros, i inclou una copa Riedel de cava amb aperitiu d’Ametller Origen i una visita guiada a Cellers Carol Vallès. El programa sencer es pot consultar al web: www.cellerscarol.com/instants.
Olga Aibar
