El darrer cap de setmana va tenir lloc a Montmeló el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme. Aquesta setmana hem parlat amb en Javi Del Amor, la representació penedesenca en el mundial de MotoGP. Aquest sadurninenc afinat a Sant Marçal des de fa uns anys, és expilot, va competir durant 20 anys a dalt d'una moto i en l'actualitat viatja de circuit en circuit fent de coach a un pilot de Moto3, en Gabriel Rodrigo.
Del Amor va arribar a guanyar 3 campionats d'Espanya al llarg de la seva carrera i va participar en una cursa de MotoGP quan ja estava retirat com a pilot. També va aconseguir guanyar una edició de les 24h de Catalunya i mai ha estat desvinculat del món del motociclisme. Tot això i més ho podeu descobrir a continuació.
Ets el pilot amb més curses disputades al Campionat d'Espanya de Velocitat (CEV).
Sí, he competit durant 20 anys i he estat 15 al CEV. Actualment tinc aquest rècord però si no m'equivoco, me'l traurà Carmelo Morales quan s'acabi aquesta temporada. En aquest campionat he aconseguit tres vegades ser campió d'Espanya.
Per què no vas arribar a fer el pas cap al mundial de motociclisme?
Evidentment, la meta d'un pilot és el mundial però no sempre tothom pot arribar-hi i no perquè no tingui el nivell, sinó perquè moltes vegades hi ha excés de pilots espanyols. Si al mundial només arribés gent bona i preparada només hi hauria pilots espanyols i italians.
Els pilots d'aquests països tenen menys oportunitats d'arribar-hi perquè hi ha més rivalitat i en l'època que jo vaig competir hi havia molts pilots espanyols.
Tot i això vas participar en una cursa de MotoGP. Com va ser?
Ja m'havia retirat de la competició però com m'agrada viure les curses des del circuit, vaig anar a Montmeló pel cap de setmana de MotoGP. Hiroshi Aoyama, el pilot d'Avintia, va tenir un accident i li van haver de tallar un dit així que no va poder córrer. L'equip buscava un pilot reserva i al final vaig ser jo. La cursa va ser molt estranya i difícil. Vaig pujar a aquella moto però va ser complicat perquè no la coneixia, ni tampoc coneixia als mecànics ni als electrònics. A més, en ser la cursa de casa, el circuit estava ple d’afició. Al final va sortir bé i va ser una anècdota més.
Vas arribar a aconseguir un punt en aquella cursa, una fita complicada.
Sí, però encara que sembla que hagi de tenir molta importància no li dono tanta. Va ser una anècdota que va passar en la meva carrera esportiva. El que valoro de la meva etapa esportiva en el motociclisme es haver pogut córrer durant 20 anys, sortir viu d'això, que no és fàcil, no tenir gaires lesions, divertir-me i aprendre molt.
Després de retirar-te vas tornar a competir el 2016. Per què ho vas fer?
Va ser com una aposta personal. Sempre m'havia volgut retirar guanyant, i quan em vaig haver de retirar per diferents circumstàncies no havia aconseguit fer-ho. Quan em va sorgir aquella oportunitat per tornar a córrer vaig pensar "tornaré a la competició per intentar retirar-me amb el número 1". Aquell mateix any vaig guanyar el títol i em vaig retirar definitivament.
Em va passar el mateix amb la cursa 24h que es fa a Montmeló. Aquesta és una cursa de resistència però aquest tipus de format no m'agrada perquè has de compartir la moto, és una cursa molt llarga, no dorms i estàs molt cansat. Tot i això, hi vaig participar durant 10 anys fins que finalment vaig guanyar i vaig deixar de participar-hi.
Actualment et dediques a fer de coach a un pilot de Moto3. En què consisteix aquesta feina?
El coach ajuda al pilot en diferents aspectes, és molt personalitzat segons les necessitats de cada persona. Jo, amb el meu pilot Gabriel Rodrigo, sobretot treballem el tema de la conducció a pista, diferents maneres d'afrontar una corba... per ell sóc com un assistent de pista, vigilo els seus moviments i el que fan els seus rivals. És com tenir uns ulls externs que recullen informació del que passa.
Al meu pilot el conec molt des de fa anys, de fet quan va arribar al mundial va començar amb mi i no em resulta gens estrany treballar amb ell. Per mi, és com el treball ideal perquè em manté lligat al món de les curses però sense sentir el patiment de ser pilot.
La figura del coach només la tenen els pilots més joves o els més experimentats també?
És una figura necessària i molt útil i serveix per tothom. De fet, hi ha molts pilots de la graella de MotoGP que també tenen coach perquè els ajuda a recaptar informació.
T'hauria agradat tenir un coach durant la teva etapa esportiva?
Sí, aquesta figura és molt nova i abans no existia però m'hagués encantat tenir-la perquè és molt útil. Els pilots d’avui en dia tenen molta més informació que abans, gràcies a aquest tipus d'ajudes.
Què et queda per fer?
El món de les curses i de les motos m'agrada molt i tampoc sé fer gaires coses més així que de moment hi seguiré lligat. També continuo sent provador, la qual és una cosa que mai deixaré de fer. Fins que el meu cos m'ho permeti seguiré conduint motos.
Tornaries a competir?
Sí, però no igual que ho he fet fins ara, sinó que participaria en algun campionat de nivell amateur, per pura diversió.
Lorena Del Amor
