Miquel Vidal és el director del Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola Enoturisme que tindrà lloc el 20 i 21 de juny a cavall de Vilafranca i Subirats.
Vidal és membre de CEPvi una associació sense ànim de lucre que té per objectiu defensar, promoure, difondre i gestionar el paisatge vitivinícola i la seva identitat com a fet cultural i motor econòmic.
Quines són les principals novetats del congrés?
Enguany s’obre a la Vegueria Penedès, que era una de les assignatures pendents que teníem. Ho farem amb dues accions: amb una obra permanent titulada Deriva amor-fa, de l’escultora Marta Pruna que, a partir del 20 de juny, es podrà veure a Mas Llagostera, a la Bisbal del Penedès. La segona és una visita i un tast al Centre d’Interpretació de la Malvasia del Garraf.
Una altra de les novetats és que enguany les ponències seran més curtes, i les taules rodones tindran un temps de col·loqui per tal d’incrementar la participació de la gent.
Al congrés hi intervindran alts representants del Departament de Territori de la Generalitat.
Sí, si fèssim un símil taurí, es podria dir que tenim un cartell de primera, amb les primeres espases del Departament. El segon dia del congrés, el divendres 21 de juny, vindran a Vilafranca el número 3 del departament, l’Agustí Serra, que és el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, i el sotsdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà, Josep Armengol, que oferiran tres ponències d’uns vint minuts de durada, prèvies a la taula rodona que es farà a les 12h. Moltes vegades l’administració vol explicar-se, però no té l’ocasió de fer-ho directament amb els ciutadans, i hem cregut interessant que ho puguin fer en el marc del congrés.
A la taula rodona que esmentava, i que moderarà, hi intervindran representants de diferents entitats del territori.
Sí, hi participaran l’arquitecte Pau Batlle, de la plataforma No Fem el CIM, Santi Carda, portaveu adjunt de la Federació Empresarial Gran Penedès, Maite Esteve, vocal de l’Institut del Cava, Maria Rovira, responsable de Política Territorial de la Unió de Pagesos, i Jordi Cuyàs, director del Pla Estratègic del Penedès.
A la primera taula rodona també hi ha força diversitat.
Sí. Hi intervenen Àngels Travé, responsable de l’inventari del patrimoni cultural immaterial de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Joan Huguet, president de la DO Penedès, Jordi Asensio, membre del col·lectiu ecologista Bosc Verd, i Esther Garcia, directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i de la Wine Business School, moderats per Montserrat Julià, professora de patrimoni arquitectònic de la UPS i bibliotecària.
El Pla Estratègic centra bona part dels continguts del congrès. Per quin motiu?
Perquè actualment s’està elaborant i hem cregut convenient que s’estengui la participació i que l’administració pugui exposar els seus punts de vista, així com la resta d’assistents. És una bona manera de dialogar i de mirar d’influir en el fet que el pla tingui molt en compte la vinya.
El Penedès té un caràcter i una especificitat pròpies que no es donen a altres llocs del país. Per això el congrés li dona protagonisme.
A banda de les ponències i les taules rodones, es farà una exposició a la Capella del Vinseum titulada Vitiurbanisme. Què hi podrem trobar?
És una mostra al voltant de la presència de la vinya al planejament territorial. Hi inclou tres fonts documentals: els treballs de la Plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès. Estratègies i objectius, un document del procés de treball per definir la qualitat del paisatge de la vinya de la comarca, i un altre de la Universitat Rovira i Virgili sobre les característiques diferencials del nostre paisatge.
La mostra es podrà visitar els dos dies del congrés, però tenim la intenció d’exhibir-la en el futur a altres llocs de la vila. També estaria bé fer-la itinerant pels diferents municipis de la Vegueria, però això encara no està tancat.
Les conclusions del sisè congrés s’han aplicat o són a més llarg termini?
Les línies del sisè congrés es van concretar en una major pressió respecte al tema urbanístic i en promocionar les comarques que formen la Vegueria Penedès. Ara hem donat un primer pas amb accions al Baix Penedès i el Garraf i de cara a la propera edició volem incorporar l’Anoia.
Quines són les línies de futur?
Volem treballar més en xarxa. El CEPvi té un paper de crisol, de promoure les iniciatives a l’abast per defensar la identitat de la vinya. Per això produïm material propi. La primera edició del congrés va ser el 2007 i, des d’aleshores, s’ha anat celebrant de forma biennal, amb una mateixa estructura de quatre grans blocs temàtics: territori, paisatge, art i economia.
Des dels seus orígens, el congrés ha tingut un perfil propi, el de voler ser una eina útil per avançar en la consideració social del paisatge vitivinícola.
Olga Aibar
