Xavier Bayer (Vilafranca del Penedès,1962), ha fet de mestre en escoles rurals de l'Anoia i el Penedès, de músic, i també ha treballat en el camp de la investigació, la recerca i la divulgació a l'entorn de la natura (ocells, ratpenats, virus, etc.) i de la música tradicional. A més, ha realitzat un centenar de reportatges per a TV3 i altres mitjans, ha participat en una cinquantena de treballs discogràfics, i ha publicat 21 llibres relacionats amb les tradicions, amb la música i amb la natura del nostre país.
La seva darrera obra és Un tomb pel Camí del Riu. Jocs i descobertes per a l'entorn natural, editat per Cossetània Edicions, un llibre que proposa escapades als voltants dels rius Mediona, Bitlles, Lavernó i Anoia, al nord-est del Penedès, per gaudir en família, per tal de conèixer de primera mà el paisatge de la zona.
Què es pot trobar en aquest llibre?
A través de les il·lustracions i d'algunes fotografies, els lectors poden descobrir per exemple els animals, els arbustos i arbrets, les herbes, les papallones, els ocells, els insectes o els bolets que s'hi poden trobar; allò que necessiten per sortir al riu; els perills que pateix aquest medi, a més de diferents elements naturals, històrics, culturals i patrimonials. També hi ha propostes lúdiques de jocs (embarbussaments, laberints, recerca d'animals, etc.), manualitats, un conte, i algunes receptes de cuina amb aliments del bosc. A més, es complementa amb itineraris senyalitzats que faciliten les passejades.
És el primer llibre que fa per a aquesta editorial?
No, en vaig fer d'altres. L'anterior es titula Un tomb pel Foix, i va tenir molt bona acceptació, sobretot entre les famílies i també a escoles de la comarca. Va ser un encàrrec del Parc del Foix amb l'objectiu que els infants poguessin conèixer la natura. L'han fet servir a moltes escoles i també molts particulars. Es ven a les llibreries o per internet demanant-lo a l'editorial.
I li van encarregar un segon llibre, aquest cop sobre el camí del riu. Per quins municipis passa aquest camí?
És un camí d'uns 43 quilòmetres que segueix els rius Mediona, Bitlles, Lavernó i Anoia, un camí ideal per descobrir i estimar el riu, la natura i la cultura.
Quant de temps va estar per fer-lo realitat?
Gairebé un any. Vaig estar pensant idees, fent dibuixos del que volia transmetre per tal que la il·lustradora, la Judit Roma, pogués reflectir-ho gràficament. Aquest llibre és una manera d'apropar-se a la natura jugant. Molta gent no sap o no és conscient de la gran diversitat de flora i fauna que tenim al Penedès.
En el llibre hi apareixen diversos jocs.
Sí, n'hi ha uns quants, alguns d'ells inventats, i altres similars als que apareixien a Un tomb pel Foix. En alguns s'ha de buscar diferents animals o les seves petjades, o són jocs de taula ambientats a la natura d'aquí. Abans de publicar-los, els vaig provar per saber si funcionaven bé i agradaven als nens, i van tenir força acceptació. Són per ajudar a familiaritzar-se amb els animals, els bolets, les plantes, etc.
Per fer el conte que es publica en el llibre es va inspirar en escenaris i personatges de diferents llegendes i creences.
Sí, n'hi ha moltes i de molt boniques a la nostra zona com La garsa blanca de Sant Sadurní, l'Encantada de cal Fàbregues, El pèlag de les bruixes, Xots i meuques a Sant Pere de Riudebitlles, L'or dalt de Subirats, La reina de Cantallops, etc. A més, alguns topònims tenen un origen històric o llegendari, com és el cas de Torre del Raïm (Torrelavit), Espiells (Sant Sadurní) i Crestabocs (Subirats).
Aquesta afició per la natura li ve de sempre o de tradició familiar?
Sí, de petit sempre m'havia agradat ser a l'aire lliure i, quan puc, surto a la muntanya, que és el que més m'agrada, tot i que també gaudeixo molt estudiant els ocells, els ratpenats i els virus.
També fa de guia naturalista a la comarca.
He fet algunes sortides com a guia de natura pel Penedès i per a altres indrets de Catalunya, però la meva feina actualment està més enfocada a la recerca. Durant molt de temps vaig fer de mestre en escoles rurals, i des de fa uns deu anys, tinc una excedència que em permet dedicar-me a aquest vessant més acadèmic.
Ha participat en congressos i fet estudis sobre les ratapinyades.
Sí, per exemple vaig fer un estudi per a l'Institut Pasteur, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Universitat de Barcelona, sobretot de temes relacionats amb els virus. Durant uns anys vaig fer feina de camp a Europa i també al Nord d'Àfrica, buscant mostres biològiques de ratapinyades, ja que són immunes a molts tipus de virus (com la ràbia o l'ebola). Són uns animals molt evolucionats i que pel que fa a la medicina ens poden aportar moltes coses.
Olga Aibar
