Les infeccions de transmissió sexual han augmentat en els últims deu anys de forma exponencial. Cada cop es produeixen més casos, no només a Catalunya sinó a nivell global. En parlem amb les doctores Lourdes Gabarró i Marcela Serbassi, les referents de la consulta d'Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) Alt Penedès. La doctora Lourdes Gabarró és metgessa especialista en Medicina Interna, treballa a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (HCAP) com a adjunta en aquest servei, és Presidenta de la Comissió d'Infeccions del centre i també és la presidenta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona. Pel que fa a Marcela Serbassi és ginecòloga del servei d'Atenció Sexual i Reproductiva (ASSIR) Alt Penedès-Garraf.
Per què s'han multiplicat els casos d'ITS en els darrers anys?
Lourdes Gabarró: Hi ha múltiples factors que poden haver-hi influït, però segurament el fet que el VIH, és a dir la SIDA, el tinguem més controlat, i la transmissió sigui més baixa, ha fet que, en part, la població hagi abaixat la guàrdia i hagin aflorat altres malalties de transmissió sexual que estaven més oblidades o que tenien menys casuística, com la gonorrea (gonococ), la infecció per clamídies, la sífilis, etc. Aquestes malalties són de declaració obligatòria, per tant, el Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública les té identificades.
Hi ha altres factors que expliquin aquest fenomen?
Marcela Serbassi: Aquest tipus de malalties han augmentat també perquè cada cop el món està més globalitzat, hi ha més fluxes poblacionals, i més canvis sociodemogràfics. Per això, s’han establert estratègies en els diferents estats. A Catalunya, des del Departament de Salut s’ha impulsat que a cada territori es facin Unitats Funcionals d'Infeccions de Transmissió Sexual.
Quina és la seva funció?
LG: Un dels motius principals d’aquestes unitats és acotar la cadena de transmissió, és a dir, no s’estudia només el cas, sinó que es gestionen els contactes del pacient. Abans, quan un pacient tenia una gonorrea, per exemple, el seu metge responsable el tractava però el maneig dels seus contactes no estava tant protocol·litzat. Ara hi ha un pla funcional per al maneig de les ITS.
MS:Al nostre territori el maneig de les ITS està centralitzat, pel que fa a les dones, a l'ASSIR de Vilafranca centre i, pel que fa als homes, a la Unitat Hospitalària d'ITS de l'HCAP. Tot i que el pacient pot consultar d'entrada al seu metge d'atenció primària o als serveis d'urgències, enfront un cas positiu, es deriva a la nostra unitat especialitzada. També hi ha l'opció que qualsevol persona que sospiti que pot haver estat en contacte amb una ITS, sense cita prèvia, pugui ser atesa a la unitat.
Quins són els dies d’atenció?
MS: Tenim una atenció específica a l'ASSIR Vilafranca Centre amb metges especialistes en Ginecologia referents d’ITS els dimarts de 17 a 19h, i els divendres de 10 a 12h. Pel que fa a l'Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, la consulta funciona els dijous de 9 a 12h (despatx 36), gestionada per metge especialista i infermera de gestió de casos i contactes.
Quin és el procediment que seguiu?
LG: Primer ens centrem en tractar el cas, fem educació del que és una malaltia de transmissió sexual i els seus riscos, expliquem els mecanismes de protecció, i insistim en la prevenció, sobretot en l’ús del preservatiu. I després demanem que es posin en contacte amb les darreres persones amb qui han mantingut contactes sexuals, per fer-se les proves i descartar si també estan infectats.
MS: La resposta que obtenim és bona. En cas que el pacient no li vulgui notificar-li ell personalment, també oferim la possibilitat de contactar-hi nosaltres directament sense revelar la font. Cal pensar també que moltes d’aquestes malalties no donen cap símptoma, sobretot en les dones. En aquest sentit, és fonamental l’educació sanitària sobre les conductes de risc per tal de detectar com més aviat millor els casos d’infecció.
No és molt delicat preguntar-li a una persona pels seus contactes sexuals?
LG: Per això és molt important que hi hagi un equip expert amb el qual s’hi puguin sentir còmodes, i que sàpiguen que, en cap moment, es viola la seva intimitat.
MS: Hi ha una base legal sobre com actuar en relació als contactes, els professionals estan recolzats per poder gestionar aquesta informació, i sempre es respecta la confidencialitat de la persona que té el diagnòstic d’ITS. Cal que la població entengui que es tracta d’un problema de salut pública.
Quines són les principals conductes de risc?
MS: El fet de tenir una nova parella en els últims dos mesos, haver tingut més d'una parella en el darrer any, tenir una parella amb comportaments de risc, haver tingut una ITS anterior, l'intercanvi de sexe per diners o drogues, així com l'ús inconsistent del preservatiu.
LG: La població té consciència d’un risc d’embaràs, però no tant d’una infecció de transmissió sexual, que és igual d'important. De fet, les noies que comencen a tenir relacions no ens consulten per conductes de risc, sinó per mètodes anticonceptius i no es preocupen tant per poder-se contagiar d’una ITS.
El preservatiu és l'únic mètode eficaç?
LG: La majoria de pacients tenen clar d’utilitzar-lo en les relacions sexuals, però a vegades en el sexe oral s’abaixa la guàrdia. Per tant, cal recordar que una malaltia de transmissió sexual es pot agafar també d’aquesta via.
Olga Aibar
