El cantautor penedesenc Paton Soler (Vilafranca, 1960) va presentar dissabte a la tarda a les Cabanyes, on resideix, el seu darrer CD, titulat ...Fent memòria. L’acte va tenir lloc a l’església vella de Sant Valentí, que es va omplir de familiars i amics. Durant la presentació, es van projectar sis videoclips de les cançons incloses en el CD. Posteriorment, es va servir un refrigeri, i es va obsequiar amb el CD als cabanyencs que hi van assistir.
En els parlaments hi van intervenir l’alcalde, Agustí Vallverdú, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, i conseller del Consell Comarcal, Raimon Gusi, el president de l’ANC de les Cabanyes, Max Miret, l’exalcalde, Francesc Olivella, i Fontxo Blanc, exprofessor de literatura catalana i amic del cantautor.
Paton Soler és fill i germà de botiguers, nét i besnét de pagesos i es defineix com a cantautor “una mica anàrquic”. Va estudiar guitarra i solfeig a la comarca, i després al conservatori del Liceu de Barcelona. També va rebre lliçons de guitarra flamenca a l’escola Paco Peña de Còrdova. Durant 25 anys va impartir tallers de música i classes de guitarra i tambor a diferents escoles, centres culturals i esplais de l'Alt Penedès. Va pujar per primer cop a un escenari amb només 13 anys, i d’aleshores ençà, ha actuat en solitari o en diverses formacions musicals com Rovell d'Ou, Estel de Mar o Tirabuixó, a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, l’Aragó, Galícia, Andalusia, Andorra, Alemanya i França. També ha actuat a diverses emissores de ràdio i televisió. Ha publicat llibres de poesia, de música per a gralla, de contes infantils i cançoners. També ha participat en diversos llibres compartits.
El títol del nou CD ...Fent memòria implica que les cançons que hi apareixen són un recopilatori de temes anteriors?
Sí, és una selecció de disset temes d’entre les 700 cançons que he gravat en els darrers 34 anys, les més representatives de cada època. Les he dividit en una mena de blocs: instrumentals, tradicionals, clàssics, d’autor i de poetes, i n’h’escollit uns quants.
I per què n’has triat 17?
Jo sempre he fet uns CD molt llargs, alguns fins i tot amb una vintena de temes, perquè el més car de fer un disc és gravar les cançons, per tant, ja que ho feia, en posava moltes a cadascun. Però ara he pensat que amb disset ja n’hi havia prou.
Què el diferencia dels anteriors?
No hi ha tantes cançons tradicionals catalanes, i hi ha més de poetes com ara Josep Maria de Sagarra, Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit, J.A.Soler. Fins i tot, hi ha flamenc, però no cantat, sinó tocat per guitarres, en record dels tres anys que vaig viure a Còrdova. I el darrer tema, el Carrer dels tarongers és com un bonus track, perquè és molt diferent dels anteriors.
Al llibret que acompanya el disc hi apareixen fotografies de diverses persones que han col·laborat amb tu al llarg dels anys.
Sí, aquest és un dels trets diferencials, perquè mai havia posat un recull de fotografies com aquest. Me les han facilitat companys i amics de professió, a qui agraeixo la col·laboració. En la darrera, surto tocant la guitarra amb el Miquel Agustí Torres, a qui donava classes particulars, que ha tingut la gentilesa d’escriure’m el pròleg del disc.
A l’interior hi diu que és el teu darrer disc.
Sí, és el darrer que faré perquè ja porto molts anys cantant i gravant cançons.
En tens cap de preferida?
No en podria escollir cap, perquè totes són com els meus fills, tot i que es podria dir que, la preferida, sempre és la darrera que fas.
I de disc?
Tampoc en podria destacar cap en concret. Els tres darrers els he gravat amb Audiovisuals de Sarrià, amb qui vaig començar l’any 1986. Ells van ser qui em van dir de fer aquest recopilatori.
On es pot trobar?
A les botigues de Cal Vicentó al preu de 5 euros.
Amb tants discos gravats, tindràs moltes anècdotes. Ens en podries explicar alguna?
En tinc moltes, però potser el que més m’ha sobtat de tots aquests anys és quan un dia em va trucar un amic i em va dir que m’havia trobat a Spotify. Jo no m’ho podia creure, però quan un altre dia un altre amic em va dir que estava a Amazon, vaig al·lucinar. Allà hi tinc un centenar de cançons. De fet, si busques a Internet qualsevol cançó tradicional catalana com, per exemple, Els tres tambors, surt la meva entre les primeres opcions. Es veu que molts catalans que viuen a diferents països del món i busquen temes tradicionals catalans, troben algun dels meus temes i se’ls descarreguen.
Olga Aibar
Fotos: Jordi Morgades
