El primer català d’aconseguir proclamar-se Míster Univers en culturisme ha estat penedesenc, concretament de la Granada, i es diu Pep Merino. El dia 10, el granadenc va participar en el campionat de culturisme més antic del món, que fa 70 anys que se celebra; en total només han aconseguit guanyar-lo 4 espanyols i fa 18 anys del darrer. Del seu palmarès destaca un campionat Arnold Clàssic i un subcampionat Míster Olympia, entre d’altres.
Aquesta setmana hem parlat amb Merino per conèixer la seva trajèctoria i el món del culturisme.
Com vas començar en el culturisme?
Vaig començar a entrenar amb 17 anys i a competir amb 21. A l’institut era un nano molt actiu i vaig decidir apuntar-me al gimnàs. L’any 1991 a Vilafranca no hi havia cap mena de coneixement sobre el culturisme i només hi havia un gimnàs, concretament el Gimdans. Vaig començar a entrenar sense saber res, només em fixava en una revista que es deia Le Muscle de la qual copiava les rutines d'exercicis que s’explicaven. Després van obrir l'Art Gim on vaig estar treballant i on vaig conèixer un home de Barcelona que venia a vendre proteïnes i em va animar a competir.
Quin objectiu tenies quan vas començar?
Volia ser Míster Olympia, que és el màxim a què pots aspirar. És l’equivalent a qualsevol nen que juga a futbol i vol arribar al Barça o al Madrid.
Com van ser els inicis?
Jo vaig ser el primer competir del Baix i Alt Penedès i el Garraf, era un món molt desconegut. L’única ajuda que tenia al principi era aquell home que venia les proteïnes al gimnàs i a través del telèfon em pautava què havia de menjar segons com em trobava.
Com funciona una temporada?
Té dues parts: durant la primera construeixes la teva musculatura amb entrenaments de pesos molt alts i alta intensitat. La segona part és la de definició en la qual es restringeixen els hidrats de carboni en la dieta per estar cada vegada més definit, tenir més separació muscular i que el múscul es vegi més net.
Quant de temps dediques al dia a la teva preparació?
Normalment entreno dues hores diàriament i menjo entre 5 i 6 vegades al dia.
Què valoren en una competició els jutges?
Es valora la simetria, la part esquerra amb la dreta i la part de dalt del cos amb la de baix, que estiguin en les proporcions correctes. També es valora la separació muscular, com més es noti millor i la sequedat, que la pell estigui el màxim de seca possible.
Es pot viure del culturisme?
No, quan guanyes et donen copes i medalles i en alguna ocasió algun premi econòmic. La majoria però, no superen els 1.500 o 2.000 euros, que és el que pots haver-te gastat durant la preparació.
Per què està tan poc recompensat?
En el món del culturisme falta la figura del mànager perquè s’encarregui de buscar espònsors i de fer la repercussió mediàtica. L'esportista no pot entrenar, menjar, portar el seu negoci i després buscar-se un espònsor i negociar amb ell.
És car practicar aquest esport?
Al principi, quan comences, no perquè només t’has de dedicar a entrenar en un gimnàs. Jo defineixo el culturisme, més que com un esport com un espectacle, per al qual t’has d'entrenar i cuidar-te per al moment de fer el xou. En aquest procés, l'alimentació és cara i la suplementació també.
Què t'agrada del culturisme?
M'agrada tot; fa 33 anys que entreno i que competeixo 29. M'ha marcat tota la vida. Aquest esport et crea una disciplina i un esperit de superació perquè sempre has de sobrepassar les teves marques. És un espectacle basat en l'esport amb tres parts imprescindibles: l'alimentació, el descans i l'entrenament. Totes tres són molt importants de manera que has de complir-les amb molta dedicació.
Què penses del prejudici que té molta gent de relacionar el culturisme amb el dopatge?
És l’ovella negra de tots els esports. És el que hi ha i s'ha de lluitar contra ell. Penso que és més fàcil acusar els culturistes de dopatge perquè és un esport individual i poc mediatitzat. Seria impensable que un periodista digués que Messi es dopa perquè el futbolista té molta gent al darrere i el periodista pot rebre moltes querelles i costar-li la feina. En canvi, el culturisme és un esport individual, desorganitzat i sense diners pel mig.
Com veus el teu futur professional?
Actualment tinc 51 anys i no puc dir quan em retiraré. Fa 30 anys que competeixo esportivament i hi ha pocs esports que et permetin tenir carreres tan llargues. El culturisme és un sistema de vida antiaging, et manté jove i actiu, tant que hi ha homes amb 70 anys que competeixen i fan bons papers.
Lorena Del Amor
