Cineclub Vilafranca celebra enguany el seu 50è aniversari amb una sèrie d’actes que s'allargaran durant fins a l'octubre de l'any vinent. El primer va tenir loc el 25 d'octubre al cinema Kubrick i va consistir en la projecció del film "El héroe del río" de Buster Keaton i una sèrie de parlaments. Sobre aquest emblemàtic aniversari en parlem amb el president de l'entitat, Manel Balaguer.
Per què es va escollir aquest acte al Kubrick i aquesta pel·lícula com a primer acte?
El primer acte es va organitzar al Kubrick per homenatjar la figura del Francesc Olivella com un dels impulsors i del Cineclub i l'ànima mater de la primera etapa del club, des del 1968 fins al 1983, i pel fet que després ens va acollir de nou durant la tercera etapa, quan vam començar a projectar en sales de cinema. També vam homenatjar les persones que van passar per les diferents juntes. Això ens va permetre mostrar al públic assistent, unes 250 persones, el fet que hi ha hagut una continuïtat ininterrompuda i que cada etapa és hereva de l'anterior.
Quins altres actes organitzareu al llarg de l'any?
La programació d'actes no està del tot tancada encara. La nostra idea és anar fer activitats rellevants dins de diferents esdeveniments com ara al festival Most, on farem la preestrena de l’última pel·lícula de Jean-Luc Godard, "El llibro de imágenes" al cinema Kubrick el divendres 16 de novembre a les 19h. Més endavant, en el marc del festival Vilapensa, organitzarem un debat al voltant de la situació del cinema avui dia, i a l'estiu farem una acció a través d'Instagram. I per cloure els actes a l'octubre de 2019 volem crear un contingut audiovisual amb la col·laboració de realitzadors i productors locals.
Abans parlaves de les etapes que ha tingut el Cineclub. Com ha canviat l'entitat en aquest temps?
Durant aquest anys hem viscut de tot. En la primera etapa ens vam trobar amb la dificultats de trobar el nostre espai; en la segona, la dels anys 80, el cinema a les sales es veia qüestionat per altres formats com el VHS, i vam patir algunes dificultats d’exhibició, fins que el cinema Bogart ens va acollir; la tercera va destacar per fer una programació setmanal regular i també per la creació de la Mostra de curtmetratges, que ara celebra la 23a edició i s’emmarca dins de la secció Brot del Festival Most. Més tard es van crear els carnets de socis i en l’etapa que presideixo des del 2015 es va decidir exhibir en digital.
Devia ser tot un repte.
Sí, nosaltres vam apostar des de l'inici per la projecció en digital. Aquest canvi va provocar una reconversió en el sector que va dur a una reducció important de sales, però a la vegada, qui hi va apostar, com nosaltres, ens va permetre créixer d'una forma considerable, quant a continguts i en el fet que ara estrenem més pel·lícules que abans.
Però això haurà suposat un cost important.
Sí, l'hem hagut d'amortizar durant els darrers tres anys, però si no ho haguéssim fet hauríem desaparegut. A més ens ha permès ser exhibidors que garanteixen un contingut alternatiu. En aquest sentit, hem d'agrair al Casal les facilitats que ens ha donat durant aquest procés. El nostre compromís és que les dues úniques pantalles que hi ha al Penedès no desapareguin, que poguem continuant donant el servei actual o millorar-lo, perquè hi ha molta mancança.
També molta competència amb sales de l’entorn.
Sí, hi ha molta gent que se'n va a altres municipis propers i als Splau, però també qui prefereix quedar-se aquí.
Quants espectadors teniu anualment?
Uns 17.000 anuals. Un 70 o 75% del nostre públic és de cap de setmana, i la resta de cineclub.
Quins són els propers reptes com a entitat?
El meu repte d’aquest segon mandat és que en l’imaginari col·lectiu anem pensant en la possibilitat de créixer, que al Penedès hi hagi més pantalles, de portar més continguts a Vilafranca, optimitzant els espais que tenim o fent accions conjuntes.
També ets el codirector del Most Festival, juntament amb el Vinseum, un festival que ha tingut una gran progressió en només set edicions.
El Most Festival és un projecte que vam impulsar les dues entitats de forma coordinada amb la idea de fer un festival diferent a la resta i centrat en el món del vi. Amb el temps el festival ha anat creixent pel que fa a projeccions i en nombre de públic, i fins i tot s’ha expandit també a la zona del Priorat, però encara li queda molt de camp per recórrer. El públic està satisfet, però el festival hauria de créixer més en recursos per poder donar el salt i obtenir un major impacte del que actuament ja té. El que sí que hem aconseguit és que sigui el millor festival del món sobre el món del vi.
Olga Aibar
Fotos: Fèlix Miró
