Pere Escudé és un reconegut enòleg i sommelier, i la quarta generació d'enòlegs del celler Masia Bach. Va estudiar Químiques i Enologia a Madrid i a Burdeus, va treballar com a cap d'Enologia a la finca Raimat de Codorníu, a Lleida, durant 23 anys i 9 al celler Monte Vannos, a la Ribera del Duero. També va obrir una empresa de consultoria vitivinícola a Vilafranca. Actualment continua d'enòleg a diversos cellers de Ribera del Duero, Potes, Calatayud i Tremp. També dinamitza els tasts de vins de la Fira del Gall de Vilafranca des de fa vint anys. Ara, a més, des del passat mes de maig, està al capdavant de la Taverna del Vinseum.
Què li va impulsar a donar el salt al sector de l'hostaleria?
Ha estat una aventura que em va proposar el Joan Tarrada quan era president dels Tastavins Penedès. Em va semblar una proposta interessant, així que vaig decidir acceptar el repte.
Quantes referències de vins i caves es poden trobar a la taverna?
La carta té, actualment, 147 referències de vins i escumosos del Penedès. La canviem cada setmana i d'aquesta manera els nostres clients poden triar entre quatre vins blancs, negres, rosats, caves i clàssic. Són tots del Penedès, però a partir de gener tindrem també una petita representació de les altres nou denominacions d'origen de Catalunya. La idea és fer de la Taverna del Vinseum un lloc de referència dels vins i de la cultura del vi del nostre país. A més, l'estem transformant també en un petit restaurant i disposem de plats de cuina de mercat.
Quins plats oferiu?
Com que la nostra cuinera, la Sussi és gallega, un dels nostres plats estrella és el pop a la gallega i el morro i l'orella a la gallega. Els oferim de dimarts a dissabte. Tenim quatre menús diferents, que van de 15 a 35 euros i sempre, en cada plat, hi posem un vi que jo els aconsello, com a enòleg i somelier per maridar-lo. Els diumenges obrim, però fem només vermuts.
Què diferencia la Taverna del Vinseum de la resta de vinacoteques?
Jo crec que costaria força trobar a la comarca i a prop de Barcelona una vinacoteca que tingui 147 vins en una mateixa carta que es puguin tastar tots a copes.
Hi ha cada cop més gent entesa en el món del vi?
Jo diria que qui cada cop està tenint més interés és la gent jove, que té inquietuds i vol experimentar, buscar noves coses i provar-les, mentre que la gent més gran es decanta per productes de cellers més tradicionals. Era decebedor que la gent jove només begués cervesa i refrescs. Ara també beuen més vi, ja que tenen el gust més educat.
Es demana més vi o cava?
Depèn del moment. Si la gent ve al migdia o al començament de la tarda demanen més cava, i quan s'acosta l'hora del sopar, més vi.
Durant la setmana també organitzeu diverses activitats a la taverna.
Sí, els dimarts, cada quinze dies, tenim els vins del celler de la quinzena, una activitat que consisteix en què els visitants del Vinseum tasten vins dels Amics d'Honor del Museu que presenten els mateixos cellers, acompanyats de formatges o embotits. Els dimecres, un cop al mes, fem tastos enmarcats dins el cicle biblioteques amb DO que també organitzem conjuntament amb Vinseum. Fem cursos de tasts de tres o quatre sessions, un cop per setmana, els dijous. Els altres dies fem presentacions i maridatges.
Quins canvis s’han produït en el sector del vi?
Hem guanyat en qualitat, en vins més naturals i més respectuosos amb el medi ambient. En les elaboracions tradicionals s’és més curós i s'ha refinat molt el procés d'elaboració que hi havia. Ara tenim vins més aromàtics, més brillants, i saborosos perquè la tecnologia ens ho permet, fet que reverteix en qualitats molt millors, que aprecia molt el consumidor.
Ara els cellers aposten cada cop més pels vins premium.
Sí, les bodegues petites i mitjanes cada vegada estan diversificant més les parcel·les, el vi de finca, etc., això fa que tinguin molta més oferta que la que tenien abans, els clàssics blancs, rosats i negres. D'aquesta manera, es pot plantar cara a vins d'altres llocs de món. Les bodegues han fet una aposta per la tecnologia i pels coneixements que fa que cada cop anem afinant més els productes i això, els consumidors, ho agraeixen.
Què caldria per aconseguir més prestigi?
Ens falta saber vendre'ns. Tenir mes confiança amb els nostres propis recursos. La comercialització és important, però també la difusió dels productes. Cal que tinguem consciència de marca. De vegades ens costa de creure la nostra pròpia qualitat. La prova són els premis i reconeixements que ens donen als nostres vins i caves i que ben poques vegades aquest consumidor final desconeix. Els hi hem d'explicar, perquè aquests premis volen dir que les coses es fan bé.
Què li sembla que cada cop més e mpreses del sector vitivinícola tinguin accionistes de capital forani?
Jo ho veig bé. L'entrada de capital estranger sempre és bona, perquè vol dir que aquests cellers aposten per la continuïtat, pel creixement i, sobre tot, per la qualitat, però no hem de perdre la identitat. Si fem cava, hem de continuar fent cava, no altres productes. Una altra cosa és que comercialitzis un producte amb la marca d'un altre, però les grans empreses d'aquí han de ser respectuoses amb el seu propi nom i el seu propi producte i la seva propia tradició.
Olga Aibar
