El dialecte penedesenc és molt ric i té entre 3.000 i 4.000 mots característics poc coneguts a la resta de Catalunya. Des de fa anys, el filòleg vilafranquí i membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) Ramon Marrugat es dedica a estudiar les particularitats de la parla del Penedès. De fet, amb el projecte Prospecció preparatòria per a la confecció d'un vocabulari del parlar penedesenc va guanyar la VI Beca Joan Veny atorgada per l'Institut Ramon Muntaner (IRMU).
Entre els objectius principals d'aquesta recerca estrobava investigar el vocalisme de Vilanova, realitzar una enquesta fonètica i lèxica a la rodalia de Torredembarra i, finalment, iniciar un vocabulari en línia del parlar penedesenc a través del web de l'IEP, que empara el projecte de Marrugat.
De les característiques que fan identificable el parlar penedesenc ens en parla Marrugat.
En què consisteix l'estudi que esteu fent?
A l'IEP es va constituir una secció que es diu "el parlar del Penedès", ja fa uns sis anys. Des de llavors hi ha un grup de gent que ens dediquem a treballar el tema amb l'objectiu de publicar un diccionari de mots que representin el Penedès. Actualment hi ha, a títol d'assaig, un diccionari en línia on hi ha entre 200 i 300 mots aplegats perquè ens serveixi de pauta per a l'ampliació que farem on aplicarem entre 2.000 i 3.000 paraules.
Com és el parlar del Penedès?
El parlar del Penedès forma part del català central, és molt semblant al del Vallès i al del camp de Tarragona. El que passa és que hi ha uns trets propis, lèxics sobretot, que ens diferencien.
Quins són els trets que ens diferencien?
El paisatge, en aquest cas la vinya, el model econòmic o l’oci de cada territori són trets que provoquen paraules noves. Al Penedès tenim unes terminologies de les quals som hegemònics. Hi ha per a tot: per al vi i la vinya, per a la cuina però en l'oci som els amos. Per exemple, el model de Festa Major del Penedès en aquest moment és hegemònic a Catalunya. A Vilafranca va néixer el ball de l'empalmada, que ara s'utilitza a tot arreu, igual que la cassoleta, el toc de vermut... El carnaval també és molt important a Vilanova i a Sitges on van sorgir paraules com corpus, l'arribo, l'esparriot...
Per què uns mots es consideren nostres i altres no?
Hi ha mots que formen part del patrimoni general de la llengua. Per exemple, taula es diu a tot arreu igual. Però hi ha alguns que també formen part de la llengua, com per exemple corraló. Aquest mot sempre significa carrer estret o via d'accés a les cases però al Penedès n’hi ha molts. A Vilafranca hi ha com 20 o 30 corralons, igual que a molts altres municipis. Aquesta paraula pertany a la llengua general però, per la importància que té al Penedès, la incloem dins del llistat de mots importants. Un altre exemple és la paraula verga perquè té una intensitat d'ús al Penedès que no la té a altres llocs.
Quins són els mots més característics del Penedès?
Boi és un article que ens defineix molt, igual que la paraula tou, que vol dir massa abundància, i li donem un sentit adverbial. La fem servir en expressions com: tinc un tou de feina, hi ha un tou de gent.
Hi ha paraules que tenen una secció específica per la intensitat que tenen al Penedès. Per exemple la paraula pèlag o la paraula primavera, una paraula general però que per a nosaltres té un altre sentit, així anomenem els ocells que a la resta de Catalunya es coneixen com a mallerengues.
A banda d'això ve la creativitat local, que ve donada per les característiques de la comarca, el paisatge, l'activitat econòmica, la cultura, etc. Del món casteller hem creat la cassoleta i els xiquets com a sinònim de castellers. Del món del vi hem creat la cava en femení o les caves. La malvasia de Sitges, les coques del Penedès, el Gall del Penedès o els Préssecs de l'Ordal són sintagmes de l'activitat econòmica.
Quines manies té la gent del Penedès a l’hora de parlar?
S'acostuma a posar una crossa al començar, el que es coneix com a pròtesi, engronxar, enrecordar, esbarallar-se, escarxofa, espessigar... totes aquestes manies són penedesenques però sobretot són vilafranquines, tant és així que diria que tots els nens que aprenen a parlar en castellà a Vilafranca diuen las estijeras en comptes de las tijeras.
També hi ha l'epítesi que és afegir una 't' al final quan a 'r' final és muda. En comptes de dir mar diem mart, amor és amort i així diem aixís. Tot i que també fem el fenomen contrari, tallem el començament. En comptes d'anissos diem nissos o margant per amargant.
Quins estudis t’han ajudat a fer aquesta recerca sobre la parla del Penedès?
El parlar del Penedès té un problema i és que mai s'ha fet un estudi global del parlar del Penedès i en canvi, de Tarragona i de Barcelona sí.
Lorena Del Amor